dimecres, 2 de juliol de 2014

445


Cel teixit
d’enramades fosques
mai del tot negres,
entre les fulles
del plor de pluja,
un raig de sol ventat,
s’obre camí
en la esperança incerta.






444



S’alenteix el temps
on el va i ve
del pèndol s’aquieta,
sense parar el seu ritme,
en cada va,
el cor s’atura
esperant el nou alè
de la tornada.


imatge:taringa.net