Cossos, embolcall
d’ossos transparents
d’un vidre ignorat.
Rere les finestres,
les cortines
són de cotó,
llogades.
Els ulls oberts,
aliens, a una llum
que tant els fa.
Es fan infinites
les passejades
en cadires
d’hores mortes.
Les mirades
s’aturen,
volen descobrir
i ja no poden.
Una nit
o una albada
el llamp
desembolcalla
els cossos,
i es fa pols
dels ossos,
transparents,
ara amortallats
amb cotó llogat.
Rere la finestra,
els ulls oberts.
Imatge: Manuel Stheim.
