Sóc el que tinc,
i tinc el que sóc,
aquesta tinença
no em pertany,
pertanyo al Tot;
i res, no em pertany.
Flueixo amb l’aire
que de tots i del Tot
m’alimenta,
que m’arrela i em desarrela,
que em sembra i m’arrenca,
que em rega i m’asseca,
que m’escalfa i em glaça,
que em fa dia, i em fa nit,
dins d’un infinit
definit per hores.
Comptades:
per minuts,
per segons,
per instants.
Sóc espora al vent,
Volo en l’aire
que de tots i del Tot
m’alimenta.
Sóc el que tinc
i tinc el que soc,
Res no em pertany.
Imatge: khatheleen Migliore