dilluns, 9 de març del 2015

755/



      Sóc el que tinc,
      i tinc el que sóc,
      aquesta tinença
      no em pertany,
      pertanyo al Tot;
      i res, no em pertany.
      Flueixo amb l’aire
      que de tots i del Tot
      m’alimenta,
      que m’arrela i em desarrela,
      que em sembra i m’arrenca,
      que em rega i m’asseca,
      que m’escalfa i em glaça,
      que em fa dia, i em fa nit,
      dins d’un infinit
      definit per hores.
      Comptades:
      per minuts,
      per segons,
      per instants.
      Sóc espora al vent,
      Volo en l’aire
      que de tots i del Tot
      m’alimenta.
      Sóc el que tinc
      i tinc el que soc,
      Res no em pertany.



Imatge: khatheleen Migliore

754 De xerrameca amb les neurones



Si caminem descalces, 
trobarem pedres al camí, 
no ens deixem 
ofegar la vida 
per sabates lluentes.


Imatge de la xarxa

753 De xerrameca amb les neurones




Surt el sol 
quan les estrelles
 acaben 
d’explicar-li un conte
 a la lluna
 per anar a dormir.



Death of the Sun, Moon and Stars Falling Cristoforo de Predis, (1440-1486)