Tanques els ulls,
i t’abandones
a la remor de la llum,
la teva.
La petja
que ja és argentada
sura a la platja,
els còdols, tebis,
fan dels segons escampats
hores empolsinades,
llar de vida.
Obres els ulls,
la llum, nia,
i t’abandones
en el tel de la nit.
Imatge: Tigran Tsitoghdzyan
