divendres, 10 de gener del 2014

252/A








I t'aixeques

tant d'hora com jo,

per regalar-me

una tassa de cafè,

nus,

esquena contra pit,

amb besades al coll,

allargant la nit

entre glop i glop,

no volent

deixar marxar l'aroma

del plaer que ens hem donat,

bevent-nos l'últim instant

abans de tancar la porta,

sense saber fins quan.



249/A

                                                                           







                                 Sóc puntual,


                                 sé que vindràs,


                                 els ulls ballen


                                 al compàs 


                                 dels meus pensaments,


                                 omplint de petons


                                 el nostre secret.


Imatge: de la xarxa.