dimecres, 11 de desembre del 2013

184




                


        El banc del temps 
   

        que ens hem donat,


        resta impassible


        sota el cel,

        de buides promeses.





177

                                                    


                                          Vull ser l'onada

que de matinada

desperti el teu son,

Vull ser el sol

que en la nit

 et desvetlli la pell,

Vull ser la rosada

que et deixi amarada

en la sed,

Vull ser la bombolla 

que et doni aire

quan no sigui aprop,

Vull ser tu 

Quan t'abraci en la pell

o en la distància

Vull ser tu

en el meu jo.