El banc del temps
que ens hem donat,
resta impassible
sota el cel,
de buides promeses.
dimecres, 11 de desembre del 2013
177
Vull
ser l'onada
que
de matinada
desperti
el teu son,
Vull
ser el sol
que
en la nit
et
desvetlli la pell,
Vull
ser la rosada
que
et deixi amarada
en
la sed,
Vull
ser la bombolla
que
et doni aire
quan
no sigui aprop,
Vull
ser tu
Quan t'abraci en la pell
o
en la distància
Vull
ser tu
en
el meu jo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)