dijous, 1 de gener del 2015

652



      Nuant-se, teixint costures d’oblits,  
      esborrà amb dits amarats de silencis
      l’escrit en el temps, el que la mirada
      va endevinar en una pell ferida i nua,
      que desitjava. Va triar quedar-s’hi.

(01/01/2014//02/01/2014)

www.promotingpassion