dimecres, 16 d’abril del 2014

290

                                                        




          Deleroses,
          ressonen 
          les passes
          de les teves mans
          sobre
          el meu cos,
          mut,
          ara,
          caminant solitari.

Imatge de la xarxa

La Festa / mini relat




Era de nit i s’havien trobat a la platja com cada cop que quedaven per muntar una festa, les vacances be s’ho valien, era la primera abans  de l’estiu.
Amb els ulls enganxats a les pantalles anaven passant missatges convocant amics, de sobte en aixecar la vista  varen veure primer sorpresos i amb espant desprès,  que tot s’havia tornat carmesí, els vestits, els cabells i la cara dels amics, la sorra de la platja, tot absolutament tot; es varen mirar uns als altres espantats, tots i volien dir la seva, a empentes i a crits anaven  tocant-se la roba, la cara... allò no cremava, no feia olor...es respirava el mateix ambient de sempre, van dir de banyar-se, el mar però també havia envermellit fins i tot  les onades amb el seu moviment constant  també reflectien aquell color, desprès dels primers moments de confusió on que semblava que tothom s’hagués tornat boig, algú se li va ocórrer que podien consultar amb els seus mòbils per veure si a la ciutat passava el mateix, tots varen començar a consultar les seves pantalles, dons  si... tots a l’hora com empesos per una estranya força varen aixecar els ulls que se’ls obriren com taronges contemplant bocabadats l’espectacle;  la noticia deia que aquella nit era una de les poques nits que es podia gaudir d’una lluna plena i vermella “lluna de sang”, passat l’ensurt i gaudint del que veien varen fer la festa de la nit vermella, això si, mirant-se de fit a fit i de tant en tant al cel de reüll.

imatge:hoteltraveltour.com