dijous, 30 d’abril del 2015

848



         La forquilla enfila L’ànim,
         el ganivet fa la feina
         i el converteix en desànim.
         Mut pensament radiofònic,
         on en Machín engruna pa.
         La forquilla s’enfila a la
         boca que remuga el degoter
         de bombes alienes, la copa
         vomita foc i fum al llavi,
         el llavi no tremola, 

         tremola la Terra. 
         El cafè, el rei de la sobretaula:
         -amb crema si us plau!
         - un d’ànima!
         -Un...!  amb somriure instantani!.
          El ganivet es creua amb la forquilla,

          se senten nets: Ni ànim, ni desànim. 
          Al cap de la taula 
          segueixen les engrunes,
          el PA mut, esmicolat. 
          Emmudeix,  Machín.
Imatge: Cecil Beaton
honey-kennedy-
Salvador and Gala-Dali-1936

dimecres, 29 d’abril del 2015

845






El dia s’obre al cos, a palp lent,
no seria dia si així no ho fes.
Els ulls mauren els cabells
amb la lentitud dolça i espessa
dels qui se saben encara clucs
desvetllats per la nova carícia.
Els dits es fan amos de la claror
al cos ara penitent, albirant camí.
Peus, mans, ulls, boca..., el cos
ara es banya de tu, del teu tu...
I de nou veus insòlitament, que
el cos s’obre al dia, a palp lent.

Imatge: de la xarxa


dilluns, 27 d’abril del 2015

844




     Està parada la taula
     al camí de les queixes,
     fins i tot les engrunes
     són daurades. Espatlles
     humilment orgulloses
     n’escolten la monotonia,
     i les recullen amb la traça
     de qui ha pastat moltes
     vides, i les ha cuit al forn,
     com la coca negra i dolça.
     Els trossets de cel 

     i les bombolles 
     també són daurades...
     A la taula del camí de les
     queixes, res és dolc…
     La coca negra es fa mel
     a la boca del forner, en el
     seu dolç i trist somriure.


Imatge: Chema Madoz

diumenge, 26 d’abril del 2015

843 Fugir


Un dia molt especial el viscut avui als Jardins de la Mercè a Girona.
Els de Cau de Llum han muntat  una festa poètic/musical "Fugir" per retre un homenatge a una gran amiga i artista la Joana Ramos, que ha tingut a bé de fer amb una immensa il·lusió i gran treball un munt de punts de llibre personalitzats. Ens hem reunit per rebre’ls i fer-li una abraçada enorme.
Gràcies Joana, gràcies Ramon Palma i Cau de Llum per organitzar-ho i gràcies a tothom per ser-hi i fer que fos un dia, de bones, molt bones vibracions!!!




















Aplegats al jardí hem fugit,
ho marcava un guió, i ho
hem fet amb uns mots aliens.
Somnis desplegats han fugit
A un món lluny molt lluny.
Ens han bressolat flaires
De gessamí, arrelats en
Somriures de musiques
I poemes, florint ànimes. 
El Cau s’ha fet Llum, i el
Jardí un planeta de Sols
 on compartir abraçades.

Imatge: Xavier Lao




dissabte, 25 d’abril del 2015

842





            Lliscant damunt rajols antics
            musiquem les hores
            ballant de puntetes
            en pentagrames aliens.
            Ens abracem al parpelleig
            arítmic dels somriures.
            Propers els llavis,
            fan callar els llavis,
            i del silenci en fem música.




Imatge: Remy Donnadieu

divendres, 24 d’abril del 2015

841/



Et sents lletra minúscula
en la immensitat del blanc,
et fas petit, i penses 
que quan caigui la nit
 es farà fosc;
Lenta molt lentament cau,
i t’adones 
 del suau guspireig 
en la immensa foscúria.
Pas a pas els ulls més cecs,
els sorolls s’escapoleixen,
fins, àgils, 
atents al palp 
que ara s’escriu 
als ulls de la pell.
I de sobte, 
et sents ric, 
tot l’immens lluu,
i roineja l’argent.
Lletra majúscula en la foscor.






Imatge:michael montgomery

840 De xerrameca amb les neurones.




Un cop t'aboquen a la vida
 no hi ha marxa enrere, 
sols pots triar 
donar més vida.



Imatge: @celsius64 (a la pàgina de la fundaciò J.Brossa)



839 De xerrameca amb les neurones.

                                           

Parlem de Sant Jordi i alimentem utopies: 

Avui es un bon dia 
perquè a ningú 
li falti al plat, 
una sopa de lletres!


Imatges: Chema Madoz

838 De xerrameca amb les neurones.




Em regalaré instants 
i deixaré 
que s’esfumin 
un cop tastats. 


Imatge: KileThompson.

837 De xerrameca amb les neurones.




Podem ser com la fusta:
 esperar pacientment 
amb delit la pluja, 
ser porosos 
recollint l’aigua 
que ens mulla,
 ens deforma i reforma,
 o ser un bat de beisbol,
 deixant 
que ens rellisqui 
reboti cada gota d’aigua.


Imatge: Cooperacion internacional

836 De xerrameca amb les neurones.




M’agradaria
 ser com el vent, 
viatjar 
acaronant la teva pell 
sense quedar-m’hi.


Imatge de la xarxa.

835 De xerrameca amb les neurones.



La memòria es bona
 seleccionant l’important, 
depèn 
com preparem la revalida, 
es fa llarg l’examen.

Imatge de la xarxa.

834 De xerrameca amb les neurones.




Instruccions d’avui al cervell: Requiem.



Escultura, Jan Fabre. Il tempo preso in prestito.

833 De xerrameca amb les neurones.




És mes difícil i cansant
 elaborar una teoria 
dur-la a la pràctica?.



Imatge:Jerry Uelsman

832 De xerrameca amb les neurones.





Si la ment i el cos 
estan d’acord,
 saben 
que cansa més 
esperar que caminar.


Imatge: Booke Shaden.

831 De xerrameca amb les neurones.



El sol ens recorda 
que podem seguir somiant.


Imatge: Aroscosmos

830 De xerrameca amb les neurones.






Els petons
converteixen 
la sal de les parpelles 
en sucre.

Imatge: Peter Grig.

dijous, 23 d’abril del 2015

829



         La tarda
         es fa tendre
         a vol de pètals
         que arriben
         sense avisar.
         Es fa rosada
         el bes caigut
         de la galta
         al llavi,
         eixugant
         el camí
         del pensament
         que despunta
         les agulles
         d’antics aromes.
         Ales bufades
         de volgudes
         llavors
         embolcallen
         l’abraçada
         de (v)belles
         primaveres.



Imatge: de la xarxa

dimecres, 22 d’abril del 2015

828/




       Caminen les passes
       damunt del teu silenci,
       s’envola el pensament
       de retruc, sense colors.
       Les parets et parlen en
       la penombra dibuixant
       un idioma que no s’entén.
       Immòbil ara, les escoltes,
       se’t fan amigues, són llum.


Imatge: Escultura Bruno Catalano

dimarts, 21 d’abril del 2015

827/



       A contrallum, és fosc
       i t’has d’acostumar
       a la nova penombra.
       Barrots fil ferrats criden
       llibertat al verd, al blau.
       Tot és quiet i sec, passat
       i més passat d’ombres
       caminen cap a una llum
       nua, que no s’entén. Pau.


Imatge: Garrett Moulton

dilluns, 20 d’abril del 2015

826




M’agradaria no haver-lo hagut d’escriure



S’ha tancat la parada de les paraules,
avui es buida, l’inunda l’aigua salada 
de la impotència i la incomprensió.

L’hauria, de tancar la ràbia,
emmudir-la si sempre el rosa
ha de ser el color.

Carrers grisos, corbates amb mòbils penjats,
immòbils mitges enreixades,
plors de boires sorolloses fent cantonades.

Desori de soroll, neó i corre cuites, 
portes a crits escudellats,
cortines de flors tancades.

Pugen flors de tinta blanca 
marcada a l’asfalt, on les rodes
grinyolen, a cops secs demanant pas.

S’obren les portes a la llum 
que intensa s’escola, i es perd
en l’infructuós esforç per deixar petja...,
entre crits escudellats i 
cortines de flors tancades.

Passen els dies i la llum plora
entre la incomprensió i la covardia 
de l'encorbatat immòbil, 
de la no empara al valent.

La parada de les paraules 
avui es buida. L’inunda l’aigua
fent el camí de l’oblit, 
sempre en la basarda del(a) pendent.


Imatge: de la xarxa

diumenge, 19 d’abril del 2015

825/



      T’emmiralles en el llac
      on creus que tot es fosc,
      per moments, la llum
      dels records et xuclen
      i t’estiren cap al fons.
      Sense n’hi adonar-te’n
      sures, el teu tot es humit.


Imatge: Ann Hamilton

dissabte, 18 d’abril del 2015

824




        T’has llençat
        a un mar
        imprevist.
        I l’aigua
        transparent
        ha mullat
        el teu sol
        esquiu.
        Perles
        de sal
        t’han marcat
        la pell
        en la son
        del sol.
        Ara, mentre
        desfeu
        els terrosos
        a besades
        dolces,
        es desperta
        la nit.


Imatge: Betina La Plante

divendres, 17 d’abril del 2015

823/




      Just quan t’ofegues, en la tangent,
      s'albiren les noves ullades de sol.
      Són els temuts nous brots de llum,
      de somriures blaus i transparents.
      L’anhel t'obre els ulls en la foscor,
      i amb dits verges t’arrapes a l’aire
      de la finestra oberta. Et reconeixes
      en el vidre gotellat i d'obligat oblit.
      L'alè t'empeny, t'esperona, t'encorda
      et bressola. Nu, et rendeixes al blau.


Imatge: Jan Fabre

dijous, 16 d’abril del 2015

822



              I amb la flama,
              guspires tèbies
              esquitxen

              els meus pits
              fent-me estremir.

12/2013-04/2015

Imatge: Vadim Stein

dimecres, 15 d’abril del 2015

821




         Instants,
         només
         instants,
         el passeig
         de pells
         eriçades,
         de tu cap a mi,
         de mi cap a tu,
         esclats
         a dits nus
         criden
         a l’alba.
         ... i els instants
         no s’acaben.

Imatge: de la xarxa


dimarts, 14 d’abril del 2015

820 ¿De donde saliste?





y hoy, ¿De donde saliste?.
Hoy, no quería hablar de ti,
habitas mi alma desde ya,
mas de cuarenta junios, y aun
es invierno en mis ojos y mí
mano tiembla en tu niebla.

Se marchitaron mis abriles 
en tu ausencia repentina,
abrazo de enorme recuerdo
el de aquel día. Te fuiste
con el temblor de una guerra
contada y la metralla que 
nunca doblegó tu rodilla.

Reventé los cielos, 
en joven chillido
de años sin respuestas, 
solo,-digo solo, 
solo tu abrazo diario 
me mantuvo despierta.

Y hoy apareciste en mi playa
desierta, bañando mis aguas
clareando respuestas, levantando
nieblas, tocando mi velo con 
dedo de sol esculpido, secando
mi alma de abril. Tu, mi beso.


Imatge: la iaia i l'encenalls


dilluns, 13 d’abril del 2015

819 Temps de fulles mortes.

Mercè Rodoreda 
Barcelona 10/10/1908 Girona 13/04/1983



Avui les lletres
s’arrengleren
vestides de dol
sota els xiprers i
pollancres lletraferits.



Günter Grass
Ciutat Lliure de Gdańsk, actualment Polònia, 16 d'octubre de 1927 - Lübeck, Alemanya, 13 d'abril de 2015



Escriuran, amb polsim
de primavera, l’epitafi 
sobre el blanc del record
de qui avui, anys fa,
les va deixar orfes,
i dels qui avui
els hi tornen a deixar.

Eduardo Galeano 
Montevideo, 3 de setembre de 1940 - Montevideo, 13 d'abril de 2015


No hi haurà boira
que ens ennuvoli
el cor en l’oblit,
escrit al temps
de les fulles mortes.

Imatges de la xarxa




dissabte, 11 d’abril del 2015

817

Petit homenatge a gent que admiro i estimo!






Pujàreu al tren dels llaços setinats,
ara els darrers vagons grinyolen
i els xiulets de les vies mortes
no avisen del rovell que l’ara
escrostona. Dessota l’enrogallat
viatge hi llueixen els alés brillants.
S’han esfilagarsat els llaços
trenant les tossudes voluntats
aparellades, enllaçades per la vida.






Imatge:'Gafas', de Chema Madoz, del libro 'Fotopoemario' (La Fábrica), de Brossa / Madoz.





divendres, 10 d’abril del 2015

814/



    
    De cop has vist la teva llum,
    la visita ha estat ben clara.
    Se t’arrapa la foscor als peus
    amb força, voles, no et pesen.
    Segueixes de dret el teu camí
    amb plomalls a les espatlles,
    el senyal és molt clar.
    Estàs viu.


Imatge: Rumi

813 De xerrameca amb les neurones.


           Quan escriure,
           és una necessitat,
           el desassossec 
           al paper en blanc, 
           es converteix 
           en un buit 
           de l’inconscient 
           a què podem escriure,
           mes
           que no saber que dir.


Imatge: Giovanni Albore

812 De xerrameca amb les neurones



M’he despertat abans d’hora
 per deixar de somiar-te.



Imatge: Donnadieu Rémy

811 De xerrameca amb les neurones.




M'ha bufetejat 
l’escrit en l’oblit.


Imatge: Donnadieu Remy.

810 De xerrameca amb les neurones





Avui necessito ganxo, 
m'he despertat "vaga".


Imatge: Isidre Tolosa.

809 De xerrameca amb les neurones




En poesia 
cal escriure despullats 
perquè 
el lector es despulli (?).


Imatge de la xarxa

808 De xerrameca amb les neurones




El que canvia amb l’edat,
 he passat de “borde” 
a cantó rodat.

Imatge: de la xarxa

807 De xerrameca amb les neurones






Entenc món que no m’entenguis, 
tots plegats 
som un munt de mals entesos.


Imatge: de la xarxa

dijous, 9 d’abril del 2015

806





          T’arrapes inconscient al cel esquinçat
          de la memòria, on els sons i els tons
          sovint esdevenen estridents i foscos.
          Deixes pas a la claror, silenci de color
          que plàcidament t’acarona i et mima.
          Camines lentament sobre el paper
          amb dits amarats de silencis interns,
          escrits i pautats amb la teva música.
          S'allisa el blau.




Imatge: Christian Schloe

dimecres, 8 d’abril del 2015

805




       Sense pensar que podria ser així,
              gaudeixo de l'encefalograma pla
              del món buit del mot d’avui.
              Del llençol blanc, immaculat
              on no hi ha res a dir, i res espera.
              La sang quieta, via immòbil,
              veu passar agraïda, el moment.


Imatge: de la xarxa

dimarts, 7 d’abril del 2015

804




          De mayor quiero crecer a lo bajito y poder
          escuchar el croar de las ranas junto al oído.
          Y las nubes llovidas, pisando mi suelo altivo.
          Ver como juega el presente con el olvido,
          y muestra con gafas rotas, lo nunca visto.
          De mayor, quiero crecer a lo bajito, y poder
          recibir abrazos de los rosales sin espinos.




Imatge: Nathan Lerner

dilluns, 6 d’abril del 2015

803/




      Juguem a fet i amagar
      des de fa massa temps,
      el fet, és que jo per tu,
      no tinc res a amagar.
      Fins quan durarà el teu joc?
      És teu no pas meu,
      i ets l’única
      que en sap les regles,
      la que tria el dia
      i el com hem de jugar.


Imatge de la xarxa (maria 2015)

diumenge, 5 d’abril del 2015

802


Pels meus amics Joan i Carmina.
Vosaltres que sou gent de lletres... s’hauria de trobar un altre mot per definir-vos.







  Són fils que no es trenquen,
  llueixen sempre sense el desgast

  ni de la llum ni del temps.
  Es connecten en la distància
  com per art de màgia,
  sense més ni més.
  I és llavors en l’abraçada
  tan propera tan llunyana,
  que van de bodes les ànimes.

Imatge:Georgi Matevosjan

dissabte, 4 d’abril del 2015

801/



         Va ser
         un joc
         on
         no comptaves
         amb l’àrbitre,
         o sí?
         No ets
         de cometre
         errades tu,
         jugaves
         amb daus
         magnètics,
         de llum,
         i amb una
         peça al tauler
         immòbil.
         L’àrbitre
         va moure
         la peça
         per tu,
         o li vas
         donar
         les claus
         secretes
         del teu joc?
         Vares perdre
         la partida,
         deixant
         els daus
         de llum
         a l’aire
         pel teu
         proper
         joc.


Imatge de la xarxa

divendres, 3 d’abril del 2015

800/



        Et miro
        i sé,
        que ets llum.
        Ja hem
        caminat plegades.
        Quan truques
        a la porta
        sense convenciment,
        és quan veig
        amb tristesa
        com
        la teva llum
        es dilueix
        en una foscor
        estranya,
        has fet el camí
        endebades.
        Saps
        que som amigues
        i
        que el dia
        més clar
        no hi haurà
        dubtes
        en la meva
        resposta.
        És llavors
        quan sabràs
        que has arribat
        amb el
        convenciment
        de l’hora justa.
        La puntualitat
        és important
        i
        la claror
        que m’ofereixis
        encara mes.


 

Imatge:Vladimir Kush