S48 De xerrameca amb les neurones.

S'assenyala 
l’Octubre 
com un mes
molt :
                                              P

lovisquegen

                          U 

                                              llals a l’úter

             

                                              T 

ransgredint
                        
                          A 

                                                nimositats.

 
Imatge de la xarxa.

Imma. Acròstic.

Gràcies Imma !!!

    I vas sorgir com nota de color del no res...

   M aca com tot allò que fa maca la música i

   M aco l’imprevist. Regalant riure de cròtals

   A legre i fresc, en l’abraçada d’una nit màgica.

22/01/2015

Olga Portús Vinyeta

Acròstic per l’amiga Olga Portús Vinyeta, autora de l’obra.

         O n ens varem conèixer

         L a llum era immensa

         G uardans aixoplugava

         À nimes. Nit de grandesa.

22-24/01/2015

426 Acròstic Perquè?

P ercepció del funambulisme de la qüestió

E ntenen sense raonar les carregades raons,

R acionalitzant interiors alquímics irracionals.

Q ue volem saber, que el jo silent  no ens digui?

U dol d’angoixes i pors  sabent-ne la resposta

E ncertant de ple, en la nostra aplaçada realitat.

? "...en lliure pensament d'experiències"

imatge:weblogs.clarin.com

400 Acròstic Xarxes Socials.

Particular visió o no.

X erracs d’il·lusions i xerrameques, on polsims de vides       irreals o no, volen cap

A mics invisibles, o no,

R acó obert de bat a bat per compartir alegries desbordades o solituds impreses en

X ips de (in)comunicació, penjats dels sostres   del no res, d’un fil imaginari.

E scenari on tots som el protagonista, amb disfresses o no, de sentiments, 

S acralitzats a egos de tecles i cristall líquid d’imatges complaents.

S acs de gemecs personals, socials o politics,

O blidats a un cul de sac, amb celeritat un  cop escrits i “contrastats”,

C adenat invisible/visible del poble, lluitador de paraules encadenades sense fets, amb

I l·lusió, lenta  protagonista de grans  esdeveniments que no ens porten enlloc.

A mple finestra al mon però..., d’admiracions,   amistats i entramats de sabers, amb

L ucidesa inteligent de molts, esperança   d’altres. Palpant (ir)realitats, atrapats a   un 

S ostre de xarxa, que ens impedeix volar cap al camí de les llibertats.    

Acròstic Liti / TB

               

         L lum d’esperança per navegar

           en la foscor dels jos, on sense rems,

 I solats, i ambivalents tripulants,

   viatgen en una nau feréstega, el

 T rastorn Bipolar. Liti, rumb  de vida

    per no perdre’s  en la boira del  mal

 I l·luminat mar, d’onades embravides

   i calmades basardes.

Imatge cedida pel seu autor en Joseph Sela.

https://www.facebook.com/pages/Josep-Maria-Sevilla/189375037794217?fref=photo

Acròstic / Trastorn Bipolar.

Desprès de llegir el llibre, molt recomanable d’en Rafael Narbona “Miedo de ser dos” he fet aquest acròstic del  nom amb el que es coneix la  malaltia que pateix (Trastorn Bipolar) i de la que parla oberta i sincerament en el llibre.

Un petit intent amb aquest acròstic per entendre, apropar  la malaltia i sobre tot no estigmatitzar-la.

Imatge: Agrair al Rafael Narbona, i a l’autor de la portada Valentín Pérez Venzalá.  La seva amabilitat per cedir-la.

T ransferències de sentiments esperant ser

R econeguts per jos i tus  empresonats en avares

A mnèsies, lladre de foscors i llums, temps de

S istoles i diastoles, d’arítmies  mai apreses.

T ransparència ofegada i opaca d’un persistent

O blit, mai cercat del jo en el  jo, desesperants

R etorns mai volguts,  amb la nuesa interna del

N eguit a flor de còrtex, del quan, com, perquè, i del

    on.

B ohonomia en temps de boires,

I  nsolència en temps de lluïssor,

P repotent i deïficada bellesa

O blidada  en les pors dels jos plurals.

L lums d’esperances sintètiques

A colorides , irisades. Albades  de

R aons per sobreviure a l’avui.

355 Acròstic Sant Jordi

                     Somriures d’                                                Amor i amistat

                Neixen de nostrada

                Tradició, llibre i rosa,

                Joia immensa d’

                Olors de lletres i flors,

                Rebudes abraçades

                Deleroses d’amors

                I curulles d’il·lusió.

imatge:clubdefigueres.blogspot.com

333 Acròstic Temps

Avui l’amiga i artista Antònia Mora, ens ha sorprès amb aquest regal, partint de la fotografia inicial i el poema, ha fet aquest maridatge.

Ha quedat preciós!!!

Gràcies Antònia !!!

              Tanda   d’intensos  i  fugissers  instants en 

           Escalada   d'efimers i   volàtils sentiments

           Maridats  de camins creuats d’un present,

           Polseguera   de passat  irremediablement

           Sense   un   present   passat   de   retorn.

332 Acròstic Amor

  Amfíbia paraula mullada per riures i plors,
  Mal emprada sovint per boques confoses i
  Odis a pas de cantonada de cors pedregats,
  Rosada que tot ho amara, obrint albades.

 imatge:weheartit.com.

330 Acròstic Silenci

                    Si escoltem els

                                                                             

                    Instants quiets,

                    Lents, isolats

                    Entrarem en la immensitat

                    Nua,

                    Compartint polzims íntims

                    Immensament plaents.

Imatge:juanpol.com

Fifo

Acròstic afectuós  pel meu gran amic i Mestre de Poetes 

Fifo!!!

Imatge, de la seva amiga i Pintora: Tere Navarro Ruíz

FI,

  ho és, com ho és

  la fidel amant  Teresa,

  te ma esquerra i “finura”

  per tot  el que l’interessa.

INTRÈPID  

  se li nota en la cara,

  allà on arriba

  organitza la gatzara.

FANTÀSTIC,

  ho és i tothom se l’estima

  des de el que canta

  fins el que fa una rima.

OMNIPRESENT,

  no podria enumerar

  als llocs a l’hora on pot estar,

  poesia, radio, cant, porró ,

  i de la resta, que n’haig de fer jo?.