dimarts, 27 d’octubre de 2015

S54 De xerrameca amb les neurones.

 







L’edat no ens immunitza contra la tristesa 
que ens pot produir la deshonestedat.



Imatge Chema Madoz

S53 De xerrameca amb les neurones.





 
      Sols puc
                    e
                    s
                    c
                    riure

      
      quan 
      hi ha perill de corc 
      a les cordes vocals 
                                      
                                       o 

                                                  que el cor 
                                                  es-cla-ti!





Imatge de la xarxa,


dilluns, 26 d’octubre de 2015

S52 De xerrameca amb les neurones/ Decepció




 
                              Mati d’albada lluent,
                              Vesprada  de tristesa.
                              ¿...? Por a la resposta.
                              “Sóc com sóc” (sic)

Imatge de la xarxa

S51


 










  




  

  Som vida i mort a l’aixopluc de l’aigua,
  que bona és, si a petits glops alleta.
  Dins la bellesa de l'huracà hi deixa
  nafres seques, marca esdevenidors
  erms, solcs d’empremtes insalvables.
  Xim xim invisible que embolcalla vides
  esponja arrels nues que festegen l’amor.
  Són fins camins de vida i mort, fils d’aigua.


 Imatge de la xarxa

diumenge, 25 d’octubre de 2015

S50



  

  
       Entre els dits, com si fossin
       a un vell desert s’arrosseguen
       les paraules de daurat fil sorrenc.

       S’esmunyen empeses per vents
       cegant els ulls d’aigües maragdes
       que masteguen estels, que els són
       llum al cel d’instants.

       No són orfes, les embolcalla
       la rosada invisible i germinades
       renaixeran en miratges d’oblidats oasis.

       Crema als dits el sol del silenci.


Imatge: Enzo Barrena
              

dimarts, 20 d’octubre de 2015

S49






                El cel de plom
                desperta uns ossos
                que cansats, fan una
                volada lenta i lliure
                sota els llençols. Són
                pensaments de llengua muda.
                Ofec del dia que vol ser i no pot. 



Imatge: Àngela Clos

diumenge, 18 d’octubre de 2015

S48 De xerrameca amb les neurones.




S'assenyala 
l’Octubre 
com un mes
molt :
                                              P


lovisquegen

                          U 


                                              llals a l’úter

             

                                              T 

ransgredint
                        

                          A 

                                                nimositats.

 
Imatge de la xarxa.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

S47




 
                 El món camina sense aturador,
                 mentre, gebrat, el teu fa parada
                 engatant-te d’oblit,
                 cremant sang de collita roja.
                 El món vomita i sacseja
                 les teves arrels al fons del terrós.
                 Rebregats i adormits
                 els sarments et fan de guia
                 al botó prenyat d’aura,
                 camí d’una nova primavera.



Imatge: Viola Loreti

S46





                    Segueixes obrint el llibre
                    i llegint en els fulls de la
                    memòria. Ganivet de cànto
                    fi talla l’esguard, i et tremolen
                    els dits escrivint de bell nou
                    el present als pàmpols estesos.



Imatge : Chema Madoz

S45



 

                 El marc de la finestra clivellada,
                 i el corc es fa present a l’albada.
                 Amarades de rosada regalimen
                 les fulles resseques del retorn.
                 Fils de teranyines trenquen la són
                 i atrapant la llum s’irisen al sol.
                 Gira la nit, gira el dia, i el corc
                 segueix la seva estada gratuïta.



Imatge : JESSICA TREMP

diumenge, 11 d’octubre de 2015

S44 De xerrameca amb les neurones.



 

 
                   És fàcil, notar la diferència
                   i ser-ne fil solidari.
                   És un art quan s’accepta,
                   i sublim, parlar-hi sense veu.


Imatge de la xarxa

dissabte, 10 d’octubre de 2015

S43 A 051080


           

    Va girar el cap a allò que sabia
    era la ultima llàgrima estreta.
    Se li arraparen els pètals blancs
    somrients entre prades i cels blaus,
    els banyava alegre la rosada,
    llum de pluja càlida diària.
    Un núvol gebrat incendiava bales
    de palla sota els peus infantats,
    la seva llavor de primavera.
    El sol seguí la llàgrima. 

    Mentre, els brots de primaveres
    han cremat tardors,
    i nevat interrogants als fulls del calendari.
    La rosada salada banya els pètals.



 Imatge: Willy Verginer - Cecitá Voluta - detail

divendres, 9 d’octubre de 2015

S42 A l'Amic

 

                         Seria bo... 
                         que seria bo 
                         pel teu jo? 

                         Seria bo,
                         que el vol de pells
                         et fes companyia
                         i
                         a frec d’ulls 
                         la teva abracés? 

                         Seria bo... 
                         Que seria bo
                         pel teu jo?

                         Seria bo 
                         que fossis 
                         i 
                         que amb les pells
                         avui
                         et fonguessis 
                         en 
                         riures,
                         plors,
                         pors,
                         neguits,
                         esclat
                         barrig-barreig
                         de sensacions!

                         Seria bo... 
                         que et seria bo 
                         que tu no sàpigues 
                         si tu ets el teu jo? 

                         Seria bo... 
                         Viure’t, Viu!!!

09/10/15 revisat 11/10/15
Imatge d e la xarxa




dijous, 8 d’octubre de 2015

S41 De xerrameca amb les neurones.



 

... I el temps 
                  botxí implàcable, 
                                         no ens va deixar 
                  compartir metàfores!


Imatge:  Christos Bokoros

S40 De xerrameca amb les neurones.



 

Que difícil es ser amnèsic de rostres
i portador tatuat de carícies.




Imatge:Isa Marcelli

dissabte, 3 d’octubre de 2015

S39 HEI





 
                             Amunt i avall

                             camina

                             pel seu cos

                             l’aigua de l’Onyar.

                             L’acompanyen

                             còdols grisos

                             esgarips

                             del cos trencat.

                             El cel

                             és el vidre

                             on la basarda

                             per ser

                             de nou ocell

                             no crida.

                             L’Onyar

                             sols mira

                             entre Sols i Llunes

                             oferint

                             mans de colors.
                             Amunt i avall
                             camina
                             per l’Onyar,
                             amb els peus molls 
                             i els ulls (c)secs.



 Imatge de la xarxa

divendres, 2 d’octubre de 2015

S38 Per TU






                           Vindran, 

                           els dies 
                           de calma

                           i
                           llegiràs 
                           poemes

                           que fins ara

                           semblaven 
                           no escrits.

                           La pell 
                           serà el paper
                           i

                           suau 
                           la ploma

                           et dibuixarà 
                           (v)belles clarors.

                           S’obrirà

                           el blau 
                           i 
                           fondrà

                           les aigües dels silencis,

                           i
                           el temps 
                           et bressolarà

                           les hores. 

Oli de Melina Litauer. Onades de canvi.