dimecres, 6 de maig de 2015

852




      No se m'acut res més
      que no sia
      gronxar l’hora quieta,
      intento que l’aire
      no desvetlli
      els teus ulls
      ara perduts
      en un silenci
      que volen trobar,
      ara parlen, lluny,
      en l’aire
      de l’hora quieta.
      El sol
      ens besava la pell
      en aquells camins
      on el gronxador
      era l’alegre branca
      que ens floria
      mà a mà,
      de la petitesa
      dels ulls
      com a taronges,
      oberts
      a la pell clivellada
      dels anys
      del bon suar.
      I vés, que
      no se m'acut res més
      que no sia,
      gronxar l’hora quieta.



Imatge: Costa Dvorezky's