dimecres, 6 de maig del 2015

852 LA VETLLA DEL PARE.




      No se m'acut res més
      que no sia
      gronxar l’hora quieta,
      intent desvalgut

      que l’aire
      no desvetlli
      els ulls ara perduts
      en un silenci
      que volen trobar.

 
      Parlen,

      de lluny
      en l’aire.
    
      Record del sol
      quan ens besava la pell
      en aquells camins
      on el gronxador
      era alegre.


      Branca
      que ens floria
      mà a mà.

 
      De la petitesa
      d'uns ulls oberts
      com a taronges,
      camí

      a la pell clivellada,
      als anys del mal suar.

 
      I vés,
      no se m'acut res més
      que no sia
      gronxar l’hora quieta.



Imatge: Costa Dvorezky's