Desprès de llegir el llibre, molt
recomanable d’en Rafael Narbona “Miedo de ser dos” he fet aquest acròstic del nom amb el que es coneix la malaltia que pateix (Trastorn Bipolar) i de la
que parla oberta i sincerament en el llibre.
Un petit intent amb aquest acròstic per
entendre, apropar la malaltia i sobre
tot no estigmatitzar-la.
Imatge: Agrair al Rafael
Narbona,
i a l’autor de la portada Valentín Pérez
Venzalá. La seva
amabilitat per cedir-la.
T ransferències de
sentiments esperant ser
R econeguts per jos i
tus empresonats en avares
A mnèsies, lladre de
foscors i llums, temps de
S istoles i diastoles, d’arítmies
mai apreses.
T ransparència ofegada i
opaca d’un persistent
O blit, mai cercat del
jo en el jo, desesperants
R etorns mai
volguts, amb la nuesa interna del
N eguit a flor de còrtex,
del quan, com, perquè, i del
on.
B ohonomia en temps de
boires,
I nsolència en temps de lluïssor,
P repotent i deïficada
bellesa
O blidada en les pors dels jos plurals.
L lums d’esperances
sintètiques
A colorides , irisades.
Albades de
R aons per sobreviure a
l’avui.
