La música de les onades
acarona els rinxols juganers,
el vent llisca sobre el moment,
el pensament vola cap a tu,
És cinc d’octubre, sense fer soroll
tornes a trucar a la meva pell,
amb una suavitat exquisida,
travessant fresc, el teu record.
Ens vàrem conèixer uns dies abans
tu en tenies trenta-tres, jo vint-i-cinc.
Els teus ulls enormes clavats en els meus,
amb veu molt dolça, una tarda em vas dir:
-Em vinc a morir- ... Veig els teus ulls, PAU.
Vas ser l’Aurora coincident amb el teu nom.
Vas ser fanalet cap al camí desconegut.
Vas triar la meva mà, em vas triar a mi.
Vas ensenyar-me amb quina pau es pot morir.
Torno a reposar el pensament
en els còdols tebis d’octubre,
el mar musica el teu record,
el sol i el vent em porten
la teva dolça i lluent energia.
Gràcies per ser aquí i amb mi,
Aurora.
+05/10/1980
imatge:eloscuroborde.wordpress.com
