dijous, 5 de desembre del 2013

*170

                                                   

          A vegades voldria ser

          gota d'aigua del teu mar,

          polsim de llum del teu sol,
      
          gra de sorra del teu desert,

          guspira del teu foc.



          A vegades voldria ser

          un segon del teu alè,

          un esquitx de rosada al teu front,

          un cristall de neu al teu cor,

          una mica de sal de llàgrima

 
          en l'esbós del teu somrís.


          A vegades voldria ser

          ploma d'àliga del teu silenci,

          petja del teu dit 


          atrapant l'espora al vent.



          A vegades voldria ser,

          i sóc,


          i sóc jo...

          Matèria etèria

          atrapada

          al vent d'un destí.











Imatge: www.virtualgallery.com

169






                        S'obre l'escletxa     

                        del plaer,

                        quan els teus dits

                        em miren

                        amb gana.