diumenge, 12 de juliol de 2015

S14







                Cada cop més observador
                es va tancant a la seva clova,
                silent i crític camina entristit,
                i no, no tot tant li fa.

                Vigia d’ulls glaucs
               
veu passar les meravelles,
                paraules sordes a la pantalla de les pantalles,
                llums d’excuses en són: els bells mots muts.

                L’observador,
                cada cop més observador
                veu passar estels damunt els terrossos.

                De tant en tant es desfà el glauc
               
en la claror d’un bri d’herba, d’un alè
                positivat, revelat en blanc i negre.
                És llavors que observa amb claredat
                la imatge de la paraula, vella, nova, quieta.
                I alegre n’imagina el so:
                A la pantalla de les pantalles es fa la Llum!



Imatge:Thomas Dodd