Cada cop més observador
es va tancant a la seva clova,
silent camina entristit,
i no, no tot tant li fa.
Vigia d'ulls glaucs,
veu passar les meravelles,
paraules sordes a la pantalla,
llums d'excuses en són:
els bells mots muts.
L'observador,
cada cop més observador,
silent
veu passar estels
damunt els terrossos.
De tant en tant es desfà el glauc
en la claror d'un bri d'herba,
en un alè positivat
revelat en blanc i negre.
És llavors que hi veu amb claredat,
imatge de la paraula: vella, nova, quieta.
Troba el so de Llum.
Imatge:Thomas Dodd
