divendres, 31 de juliol de 2015

S20





                       Sou mot mut,
                       filera d’arbres
                       collaret de carena
                       germinada o cremada.
                       Sou mot mut,
                       camí sense son,
                       impertèrrits contrallums
                       refeu i refeu albades
                       esmenant la plana
                       dins la llum i la fosca
                       fent camins d’aigua,
                       arrelant llavors.
                       Llavors

                       sou mot que parla.

Imatge:  Eliott Erwitt

dimecres, 29 de juliol de 2015

S19






                   El sentiment
                    és híbrid
                    com la frisança
                    d’esquena
                    contra esquena,
                    vol i dol
                    llum de nit...
                    foscor al dia,
                    sang al blau

                    roig al cel
                    fred d’amor
                    on l’amor
                    rega caliu.

                    Híbrid arreu
                    híbrid en tot moment,
                    solc que enruna
                    el peu delicat
                    a la sorra,
                    i dempeus
                    la torna a solcar.

                    Híbrid dels cels
                    on els cels es confonen
                    en el reg del riu
                    que plora al mar.

                     Frescor, ara
                     frescor de papallones
                     estómac endins
                     que  desfà per instants
                     les sensacions del dia nou.
                     I de bell nou híbrid. 




Imatge:  Arvid Kozlovsky

dimarts, 28 de juliol de 2015

S18





 
                  Ni tard ni d’hora
                  ha vingut puntual,
                  com sempre prepotent
                  s’ha quedat quieta
                  palplantada a la porta.

                  Muda i sorpresa veu
                  com li guanyen la partida
                  les plomes blanques,
                  com els cants de llums
                  i silencis li ofeguen la nit
                  alliberant les ànimes,
                  vomitant-la al demà.

                  Potser demà serà el seu dia.
                  Només potser!


Imatge de la xarxa no s'ha trobat refrència d'autor.


divendres, 24 de juliol de 2015

S17







                     El  xinés diu:
                     quaranta de peu.
                     Qui en fabrica
                     la sabata?
                     Han marcit
                     les flors, 
                     l’olor sintètic
                     embolcalla
                     la desfeta.
                     S’obre el moneder
                     buit d’engrunes.
                     El xinés repeteix
                     quaranta de peu.

Imatge de la xarxa

dijous, 23 de juliol de 2015

S16








                Desclou els llavis
                però no em deixis
                respirar que vull
                seguir ofegant-me,
                negant-me de tu.
                Desclou els llavis,
                és necessitat de pau
                per despullar l’aire
                i assecar els mars,
                per un instant vull
                emmirallar-me
                en la teva vela,
                pur desig.


Imatge Adam Martinakis

dissabte, 18 de juliol de 2015

S15 De xerrameca amb les neurones.





El discurs 
rebota en l’elàstica paret de l’experiència
que en fa oblidar el so. 



Fotogradia:John Smith


diumenge, 12 de juliol de 2015

S14







                Cada cop més observador
                es va tancant a la seva clova,
                silent i crític camina entristit,
                i no, no tot tant li fa.

                Vigia d’ulls glaucs
               
veu passar les meravelles,
                paraules sordes a la pantalla de les pantalles,
                llums d’excuses en són: els bells mots muts.

                L’observador,
                cada cop més observador
                veu passar estels damunt els terrossos.

                De tant en tant es desfà el glauc
               
en la claror d’un bri d’herba, d’un alè
                positivat, revelat en blanc i negre.
                És llavors que observa amb claredat
                la imatge de la paraula, vella, nova, quieta.
                I alegre n’imagina el so:
                A la pantalla de les pantalles es fa la Llum!



Imatge:Thomas Dodd

dissabte, 11 de juliol de 2015

S13




                 El part ha estat complicat,
                 no hi ha hagut llàgrimes
                 ni crits, ni corredisses,
                 ni suor. Ulls esberlats!
                 Tot restava en el neguit:
                 quiet i silenciós d’un part
                 de record, de naixements
                 frustrats, de naixements
                 de mans i boques lligades.
                 Reposen les parpelles,
                 el part ha estat complicat,
                 els ventres secs germinen.



 Imatge: Adam Martinakis

S12














                         No es poden triar
                         les roselles vermelles
                         en el bosc cremat.
                         Rere les parpelles
                         es passegen
                         d’una a una
                         com papallones:
                         Els ulls ploren secs,
                         llàgrimes àcides.
                         La son no descansa,
                         el llit és ple d’ànimes,
                         són fills d’un calendari
                         cremat, marcat de roselles.






Imatge. artedigital.com

dijous, 9 de juliol de 2015

S11





                     El Blau li feia senyals, 
                la flor era tancada, 
                flor d’albes ara esmorteïdes
                pel plor diluït del no Saber.
                Glop de por que s’empassa
                rega la terra erma,

                obrint de bell nou la flor al Blau.

Imatge: de la xarxa

dimarts, 7 de juliol de 2015

S10

    



     

       La Llum arriba i omple el silenci,
       trascolant-se per les fulles lluu
       ben real, i acarona fent-se notar.


       Les ratlles marcades a pell, a terra.
       Són color de terra cuita i empaiten
       fita'n en l'ull la pols (v)bella del record.

       Es fa el miratge, el terra xop, clivella't
       de fulles craquejades, pas del temps
       de clarobscurs, de Llum de mitja tarda.


Imatge de la xarxa

divendres, 3 de juliol de 2015

S9



      
            Un dia et converteixes en ermità
            de la teva ànima i en la intimitat
            silent vols llegir el camí no escrit.

            Tens els ulls impregnats de paraula
            llegida en el camí impúdic del temps
            la paraula escrita i llegida és mot
            d’altres vides, tinta d’altres camins.



Imatge: Johannes Stotter