S20

                       Sou mot mut,

                       filera d’arbres
                       collaret de carena
                       germinada o cremada.
                       Sou mot mut,
                       camí sense son,
                       impertèrrits contrallums
                       refeu i refeu albades
                       esmenant la plana
                       dins la llum i la fosca
                       fent camins d’aigua,
                       arrelant llavors.
                       Llavors
                       sou mot que parla.

Imatge:  Eliott Erwitt

S19

                   El sentiment
                    és híbrid
                    com la frisança
                    d’esquena
                    contra esquena,
                    vol i dol
                    llum de nit...
                    foscor al dia,
                    sang al blau
                    roig al cel
                    fred d’amor
                    on l’amor
                    rega caliu.

                    Híbrid arreu
                    híbrid en tot moment,
                    solc que enruna
                    el peu delicat
                    a la sorra,
                    i dempeus
                    la torna a solcar.

                    Híbrid dels cels
                    on els cels es confonen
                    en el reg del riu
                    que plora al mar.

                     Frescor, ara
                     frescor de papallones
                     estómac endins
                     que  desfà per instants
                     les sensacions del dia nou.
                     I de bell nou híbrid. 

Imatge:  Arvid Kozlovsky

S18

 

                  Ni tard ni d’hora
                  ha vingut puntual,
                  com sempre prepotent
                  s’ha quedat quieta
                  palplantada a la porta.

                  Muda i sorpresa veu
                  com li guanyen la partida
                  les plomes blanques,
                  com els cants de llums
                  i silencis li ofeguen la nit
                  alliberant les ànimes,
                  vomitant-la al demà.

                  Potser demà serà el seu dia.
                  Només potser!

Imatge de la xarxa no s'ha trobat refrència d'autor.

S17

                     El  xinés diu:
                     quaranta de peu.
                     Qui en fabrica
                     la sabata?
                     Han marcit
                     les flors, 
                     l’olor sintètic
                     embolcalla
                     la desfeta.
                     S’obre el moneder
                     buit d’engrunes.
                     El xinés repeteix
                     quaranta de peu.

Imatge de la xarxa

S16

                Desclou els llavis
                però no em deixis
                respirar que vull
                seguir ofegant-me,
                negant-me de tu.
                Desclou els llavis,
                és necessitat de pau
                per despullar l’aire
                i assecar els mars,
                per un instant vull
                emmirallar-me
                en la teva vela,
                pur desig.

Imatge Adam Martinakis

S15 De xerrameca amb les neurones.

El discurs 

rebota en l’elàstica paret de l’experiència

que en fa oblidar el so. 

Fotogradia:John Smith

S14

                              Cada cop més observador
                              es va tancant a la seva clova,
                              silent camina entristit,
                              i no, no tot tant li fa.

                              Vigia d'ulls glaucs,
                              veu passar les meravelles,
                              paraules sordes a la pantalla,
                              llums d'excuses en són:
                              els bells mots muts.

                              L'observador,
                              cada cop més observador,
                              silent
                              veu passar estels
                              damunt els terrossos.

                              De tant en tant es desfà el glauc
                              en la claror d'un bri d'herba,
                              en un alè positivat
                              revelat en blanc i negre.

                              És llavors que hi veu  amb claredat,
                              imatge de la paraula: vella, nova, quieta.
                              Troba  el so de Llum.

Imatge:Thomas Dodd

S13

                 El part ha estat complicat,

                 no hi ha hagut llàgrimes

                 ni crits, ni corredisses,

                 ni suor. Ulls esberlats!

                 Tot restava en el neguit:

                 quiet i silenciós d’un part

                 de record, de naixements

                 frustrats, de naixements

                 de mans i boques lligades.

                 Reposen les parpelles,

                 el part ha estat complicat,

                 els ventres secs germinen.

 Imatge: Adam Martinakis

S12

                         No es poden triar

                         les roselles vermelles

                         en el bosc cremat.

                         Rere les parpelles

                         es passegen

                         d’una a una

                         com papallones:

                         Els ulls ploren secs,

                         llàgrimes àcides.

                         La son no descansa,

                         el llit és ple d’ànimes,

                         són fills d’un calendari

                         cremat, marcat de roselles.

Imatge. artedigital.com

S11

                     El Blau li feia senyals, 
                la flor era tancada, 
                flor d’albes ara esmorteïdes
                pel plor diluït del no Saber.
                Glop de por que s’empassa
                rega la terra erma,
                obrint de bell nou la flor al Blau.

Imatge: de la xarxa

S10

    

     

       La Llum arriba i omple el silenci,
       trascolant-se per les fulles lluu
       ben real, i acarona fent-se notar.

       Les ratlles marcades a pell, a terra.

       Són color de terra cuita i empaiten
       fita'n en l'ull la pols (v)bella del record.

       Es fa el miratge, el terra xop, clivella't
       de fulles craquejades, pas del temps
       de clarobscurs, de Llum de mitja tarda.

Imatge de la xarxa

S9

      
            Un dia et converteixes en ermità
            de la teva ànima i en la intimitat
            silent vols llegir el camí no escrit.
            Tens els ulls impregnats de paraula
            llegida en el camí impúdic del temps
            la paraula escrita i llegida és mot
            d’altres vides, tinta d’altres camins.



Imatge: Johannes Stotter