divendres, 31 d’octubre del 2014

584




       Avui friseu per sortir 
       i amorosir el cors
       com papallones d’aigua,
       i endolcir els records
       amb ales de petons.
      



La Castanyada




Com li passava sovint, tant se val, ella era així, els seus pensaments no paraven mai quiets, s’aturà però en un… avui és la castanyada… Bufa!!!… i aquest any… Aquest any no hi ha ningú a casa…, és com aquell Nadal que va escollir estar sola, l’única diferencia amb avui, és que aquell Nadal els amics… si, els amics aquells que sempre diem que es poden comptar amb els dits d’una mà, doncs si, tots volien que anés a casa seva a passar aquell Nadal, testarruda!!!, si testarruda com sempre, va fer la seva i va passar-lo sola, i s’ho va passar bé, va engalanar la taula, es va fer un bon dinar, fins i tot en va fer fotos.. Ara el pensament tornava al principi…, si, com aquell Nadal.

Es va posar en marxa, tenia una miqueta de salmó, paté, formatge i un bon vi, castanyes…, bé, no tenia panellets, però tant li feia, cada any en feia per tothom, aquest any no n’havia fet, doncs no en menjaria…

Va vestir-se per l’ocasió, mitges negres, aquell vestit també negre de tirants prims, no es va posar sabates…, quin plaer poder caminar sobre la catifa descalça... Mocador verd poma cobrint-li l’esquena. 

Gaudia parant taula, les estovalles, la copa pel vi, els coberts, les espelmes…, tres espelmes, sempre tres…, una a la taula , una en una lleixa, un altre a la llar de foc… Quedava bonic i acollidor, va apagar el llum.
No feia massa fred, però ai!!! El foc, fes o no fes fred, avui l’encendria, i el va encendre… Sempre li havia agradat, donava un caliu especial. Va posar música, piano… Era una bona nit per escoltar el piano d'en Rafa Navarro.

Va asseure's en aquella cadira de braços, el pensament va tornar a volar…, comprada fa
molts anys a un antiquari; Li agradava especialment l'encoixinat flonjo, braços tallats de fusta, Mm… Tot convidava a un sopar relaxat i tranquil… 
Va agafar l’ampolla de vi, quan se n’anava a posar va veure que la copa ja era plena, l’ensurt la va tornar a la realitat de sobte, ella no se n’havia posat… Va aixecar la vista, a la mitja penombra del menjador, la llum ballava al ritme del foc i de les espelmes, se’n va adornar llavors que aquella nit no estaria sola; lluny d’espantar-se va pensar a gaudir del que la nit li oferia…; Va tornar a donar una ullada al seu voltant… i els va veure … Eren allà asseguts a taula, hi eren tots tres... Li somreien dolçament…

Assegut al seu davant, gran, imponent, somriure ample, ulls foscos amb la picardia a
flor de llavis, el gran amic, el de tota la vida, l’amor platònic… no dels que no es poden
aconseguir, no, si no dels amors que és gaudeixen i s’admiren; A la seva dreta, altíssim, pell bruna andina, cara d’angles perfectes, ulls ametllats i negres com el carbó de mirada insolent, i aquelles mans, mans de dits llargs i prims que tant l’havien estimat… Sorneguer com sempre, el seu somriure no havia canviat, era el tot que un dia la va enamorar; A l’esquerra, mirant-s’ho tot… Amb aquelles ulleres que feia que els seus ulls fossin el mar sencer, l’home que més l’havia estimada, no se’n podia dir gaire més, senzill i bo, no havia estat però el seu gran amor.

Va mirar-s’ho tot plegat sense creure el que veia, gaudint d’aquell moment, d’aquell regal
tan especial que li havia preparat avui la nit…, se'ls va estimar a tots tres amb la mirada… Va agafar la copa i es va aixecar…, la contemplaven sense dir res, amb el mateix somriure dolç amb què havien arribat…, ella va alçar la mà per llençar-los-hi un petó, la copa li va relliscar i es va fer mil bocins. Va tornar de cop a la realitat, eren les deu i encara no havia fet el sopar de castanyada, tothom estava a punt d’arribar.

P:D La nit del 31 d’octubre, tot pot passar… 31/10/2013
 


dijous, 30 d’octubre del 2014

583



      S'escanya el plor
      en les llàgrimes seques,
      els braços aferrats
      en la nuesa del silenci.


Imatge: Guy Denning dibuix sobre paper 22x22

dimecres, 29 d’octubre del 2014

521






Lentes hores insomnes
enfoscaven basardes,
s’adormien les incerteses
en blancs llençols de llum,
plàcids, albiraven els segons.

Fotografia; Emil Cadoo


dimarts, 28 d’octubre del 2014

580




   Cantades fal·làcies impúdiques,
   Esborraven antigues  petges.
   Vels arrossegats a cops de pit
   Oferien llengües a ulls clucs,
   Saborejant el cel de pa blanc. 


imatge: Vasilyi Myazin     

dilluns, 27 d’octubre del 2014

582

    



    Mormoleig de petons, en passeig de pells,
    Oberts al són, vols d'ales alenen el matí,
    On remors de cossos desvetllen colors.


imatge:Brookershadephotography          





diumenge, 26 d’octubre del 2014

579




      Dissidències insalubres.
      Fustigaven mans en creu
      Enfosquin el re cre(d)o,
      Púlpits ensinistrant ments
      Sota mantellines blanques.

imatge:pinterest.com

581



        Furtives les paraules
        Volen cap a tu,
        Volen besar-te
        Abans que els petons.



       

dissabte, 25 d’octubre del 2014

578


 Enlluernats sota acolorides estampes
 De fosques sotanes embotonades,
 Passaven els anys d’innocències
 Lliures, encadenats als mitjons curts.


matge:es.arcipirensa.com

divendres, 24 d’octubre del 2014

577





Orfes en un hospici,
De bates sense colors
En memòries fosques.
Un dit que et fa girar,
Obrint els ulls al silenci,
Camins de llums, colors.

dijous, 23 d’octubre del 2014

576




   Sobreeixien del vell safareig
   paraules a oïdes d’innocents,
   eixida on pouàvem matinades,
   esquitx d’infant, poal oblidat.


imatge:www.flickr.es


dimarts, 21 d’octubre del 2014

575





        De l'antic hospici de lletres
        s'obren els ulls a noves fams,
        avides pells, de mans clivellades,
        palpent, l'aire curull de colors,
        entrellucat de portes i finestres,
        infinit l'agraïment al món acollidor.



imatge:de la xarxa

dilluns, 20 d’octubre del 2014

“RE-CREACIÓ”





Replà, no avisa el trobes.
             Primer graó,  rialles i alegria.
                          Segon graó, beneïda inconsciència
                                       Tercer graó, farcit d’il·lusions
                                                    Quart graó, flairant i gaudint plenitud
                                                               Cinquè graó, copsant realitats
 Sisè graó, replà de descans, respirant aire nou.
           Setè graó, no sempre passa, poder gaudir de  l’AMOR  amb majúscules per                                  l’esforç  emprat.                                                                                                                       

Desprès dels set graons,
la resta no és pugen es volen,
s’han pujat tots, fent l’escala de la vida,
des de dalt gaudeixes amb goig de la plana,
i toques el cel amb la punta dels dits.

9/10/14//20/10/14


imatge:www.flickr.com


diumenge, 19 d’octubre del 2014

574





        S’enfosqueixen els ulls pentinats d’aigües,
amarant un desert, que de sobte es fa proper.
    Paper sense marges, sense mots ni idiomes           sadolla la set, xuclant mots en marges d’aigua.


imatge:gulmor.blogspot.com


dissabte, 18 d’octubre del 2014

540



            Se’n mantellina el cel,
      Els núvols toquen a tardor
      Plou música de l’ànima
      Reneix l’allegro al cor.


imatge:lahorabruja2010.blogspot.com


divendres, 17 d’octubre del 2014

573




Tiempo hacia que contigo no soñaba,
Apareciste hoy engullendo pezones,
Círculos de lengua tocaban a campana,
Al vuelo de goces, gemidos  y pecados,
Las esquinas del aire rezumaban
Perfumes de alquitranes blancos.


imatge: de la xarxa

572




     Escolten els ulls oberts
     Camins de vides alienes
     S’obre la ploma al paper
     El que la boca no bada.


Imatge: de la xarxa

dijous, 16 d’octubre del 2014

571



        Viatges d’estels
        Senyalen en ells
        Connexions fluides
        De (v) bells estims,
        Ales obertes
        D’ànima amiga
        Gaudeixen amb plaer
        Del bell espectacle.

imatge: adigital.pntic.me.es

dimecres, 15 d’octubre del 2014

570



           Reposen
           Les mans
           En baixos
           Ventres
           Adormits,
           Tebiesa
           De cossos
           En harmonia.

imatge: www.webislam.com

569



          I Em perdo
          En els ulls
          Dels mots
          Enfilats
          En el blau.

imatge: Brooke Shaden Photography 




dimarts, 14 d’octubre del 2014

568



           Ànimes identificades en centúries
           Travessen sorrencs els deserts.
           Pols als ulls en quarantena plaent,
           fileres de mans cap el n9u miratge.
           Oasi proper ofegat pel deu sol,
           Divises al contrallum 4 palmeres
           Sota la llum blava de l’estel lliure.
           Polseguera de peus lliures arrelats
           enfilen sense sang, dunes de llibertat.

imatge de la xarxa




567



L’últim crit de plaer
Omple de llàgrimes nues
L'estreta abraçada.


Imatge: Oli sobre tela de Cristina Plate.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

542




Arrapades les paraules
al papir dels somnis,
s’obren els ulls del cor
al somriure alat
del teu pensament.



dijous, 9 d’octubre del 2014

565




      Immensa tartera és el mon,
      de pedres desconegudes,
      una pedra tova esclata,
      s’enlaira, i t'amara
      d’infinites guspires
      de llum i aigua,
      obrint velles albades,
      xopant rius inacabables.


imatge:www.ecologiaverde.com



dimecres, 8 d’octubre del 2014

*21




Em travesses com un riu
excitant contrades,
intueixo la mà,
     que recollirà l'aigua.      



imatge:fernandosarria.blogspot.com                                        

348




          Passeig de pells
          De tu cap a mi
          De mi cap a tu,
          Ofec de boques
          En mirades enceses
          On s’atura el temps.

imatge:curiosidadesbatanga.com

dimarts, 7 d’octubre del 2014

551T/B





    Es revolten les parpelles gastades     
    Confoses pel tràfec dels jos.             
    S’enlaira en el plaer momentani        
    De confondre’s amb la sorra
    Entre el pit i el sol per un segon.
    S’abraça a la llengua d’escuma
    Que s’ofereix dolça a engolir-lo,
    Una alenada d’aire fresc l’enlaira
    Abocant-lo de nou al seu mon.
    Es revolten les parpelles gastades.


imatge:www.bonsaisgigantes.net



dilluns, 6 d’octubre del 2014

564







I de sobte t’atrapen els mots,                Lladre
S’obren els  ulls al no saber,                  Lluernes
Carrusels, en filera de versos,               Amors
Ballen i ballen ritmes aliens;                  Sentir
Empaiten d’infant la memòria                Rellegir
Camins d’estranyes connexions             Raons?
I de sobte, ja no et sobten els               Mots
Mots, se't vesteixen els silencis.            Gaudeixes!!!



diumenge, 5 d’octubre del 2014

Toquem el Cel a Mas de Barberans!!!

Quines ganes boges que arribi dissabte per pujar al Cel d'abraçada amb abraçada, ganes boges d’abraçar vells amics i conèixer en persona tots amb els que compartim mots i que encara no ens hem trobat.
Això passarà dissabte a Mas de Barberans a les 12 del migdia fins que toquem el Cel, sembla que a Mas de Barberans tenen unes escales que hi pugen. 
Ho diu en Fifo, Josep Lleixà que ho sap de bona mà, dons i va néixer i ens les vol ensenyar.

Fins dissabte a tots!!! 



563 Aurora, ja fa 34 anys!!!




           La música de les onades
           acarona els rinxols juganers,
           el vent llisca sobre el moment,
           el pensament vola cap a tu,

           És cinc d’octubre, sense fer soroll
           tornes a trucar a la meva pell,
           amb una suavitat exquisida,
           travessant fresc, el teu record.

           Ens vàrem conèixer uns dies abans
           tu en tenies trenta-tres, jo vint-i-cinc.
           Els teus ulls enormes clavats en els meus,
           amb veu molt dolça, una tarda em vas dir:

          -Em vinc a morir- ... Veig els teus ulls, PAU.

           Vas ser l’Aurora coincident amb el teu nom.
           Vas ser fanalet cap al camí desconegut.
           Vas triar la meva mà, em vas triar a mi.
           Vas ensenyar-me amb quina pau es pot morir.

           Torno a reposar el pensament
           en els còdols tebis d’octubre,
           el mar musica el teu record,
           el sol i el vent em porten
           la teva dolça i lluent energia.
           Gràcies per ser aquí i amb mi,
           Aurora.

+05/10/1980

imatge:eloscuroborde.wordpress.com




dissabte, 4 d’octubre del 2014

552




Resseguint la pell bruna
Ulls ametllats de tardor.
Mots de boques blaves
Enfilen la carena, volen,
Cerquen el tall de l’abisme.

imatge: www.mariaamaral.com

divendres, 3 d’octubre del 2014

543





S’enlairen vells mots
al cel de matinada,
dels contrallums, alats,
germinen brots albats,
Arrels, de vells horitzons.


imatge: www.juventudesfotograficas.com

dijous, 2 d’octubre del 2014

561 Ll/GJ








  Fràgil cristall de paper d’arròs
  a rebuf de plomalls enriolats.
  esguards de blaus s’enlairen,
  s’esmicolen lluents els mots.


Imatge:todofondos.com

dimecres, 1 d’octubre del 2014

414




    Flaires
    de records
    feixucs,
    s’esvaeixen
    en maletes
    oblidades
    en les andanes
    de noves
    vi (d) es.

imatge:albinhasoesto.blogspot.com