584

       Avui friseu per sortir 
       i amorosir el cors
       com papallones d’aigua,
       i endolcir els records
       amb ales de petons.

      

La Castanyada

Com li passava sovint, tant se val, ella era així, els seus pensaments no paraven mai quiets, s’aturà però en un… avui és la castanyada… Bufa!!!… i aquest any… Aquest any no hi ha ningú a casa…, és com aquell Nadal que va escollir estar sola, l’única diferencia amb avui, és que aquell Nadal els amics… si, els amics aquells que sempre diem que es poden comptar amb els dits d’una mà, doncs si, tots volien que anés a casa seva a passar aquell Nadal, testarruda!!!, si testarruda com sempre, va fer la seva i va passar-lo sola, i s’ho va passar bé, va engalanar la taula, es va fer un bon dinar, fins i tot en va fer fotos.. Ara el pensament tornava al principi…, si, com aquell Nadal.

Es va posar en marxa, tenia una miqueta de salmó, paté, formatge i un bon vi, castanyes…, bé, no tenia panellets, però tant li feia, cada any en feia per tothom, aquest any no n’havia fet, doncs no en menjaria…

Va vestir-se per l’ocasió, mitges negres, aquell vestit també negre de tirants prims, no es va posar sabates…, quin plaer poder caminar sobre la catifa descalça... Mocador verd poma cobrint-li l’esquena. 

Gaudia parant taula, les estovalles, la copa pel vi, els coberts, les espelmes…, tres espelmes, sempre tres…, una a la taula , una en una lleixa, un altre a la llar de foc… Quedava bonic i acollidor, va apagar el llum.

No feia massa fred, però ai!!! El foc, fes o no fes fred, avui l’encendria, i el va encendre… Sempre li havia agradat, donava un caliu especial. Va posar música, piano… Era una bona nit per escoltar el piano d'en Rafa Navarro.

Va asseure's en aquella cadira de braços, el pensament va tornar a volar…, comprada fa
molts anys a un antiquari; Li agradava especialment l'encoixinat flonjo, braços tallats de fusta, Mm… Tot convidava a un sopar relaxat i tranquil… 

Va agafar l’ampolla de vi, quan se n’anava a posar va veure que la copa ja era plena, l’ensurt la va tornar a la realitat de sobte, ella no se n’havia posat… Va aixecar la vista, a la mitja penombra del menjador, la llum ballava al ritme del foc i de les espelmes, se’n va adornar llavors que aquella nit no estaria sola; lluny d’espantar-se va pensar a gaudir del que la nit li oferia…; Va tornar a donar una ullada al seu voltant… i els va veure … Eren allà asseguts a taula, hi eren tots tres... Li somreien dolçament…

Assegut al seu davant, gran, imponent, somriure ample, ulls foscos amb la picardia a
flor de llavis, el gran amic, el de tota la vida, l’amor platònic… no dels que no es poden
aconseguir, no, si no dels amors que és gaudeixen i s’admiren; A la seva dreta, altíssim, pell bruna andina, cara d’angles perfectes, ulls ametllats i negres com el carbó de mirada insolent, i aquelles mans, mans de dits llargs i prims que tant l’havien estimat… Sorneguer com sempre, el seu somriure no havia canviat, era el tot que un dia la va enamorar; A l’esquerra, mirant-s’ho tot… Amb aquelles ulleres que feia que els seus ulls fossin el mar sencer, l’home que més l’havia estimada, no se’n podia dir gaire més, senzill i bo, no havia estat però el seu gran amor.

Va mirar-s’ho tot plegat sense creure el que veia, gaudint d’aquell moment, d’aquell regal
tan especial que li havia preparat avui la nit…, se'ls va estimar a tots tres amb la mirada… Va agafar la copa i es va aixecar…, la contemplaven sense dir res, amb el mateix somriure dolç amb què havien arribat…, ella va alçar la mà per llençar-los-hi un petó, la copa li va relliscar i es va fer mil bocins. Va tornar de cop a la realitat, eren les deu i encara no havia fet el sopar de castanyada, tothom estava a punt d’arribar.

P:D La nit del 31 d’octubre, tot pot passar… 31/10/2013 

583

      S'escanya el plor

      en les llàgrimes seques,

      els braços aferrats

      en la nuesa del silenci.

Imatge: Guy Denning dibuix sobre paper 22x22

521

Lentes hores insomnes

enfoscaven basardes,

s’adormien les incerteses

en blancs llençols de llum,

plàcids, albiraven els segons.

Fotografia; Emil Cadoo

580

   Cantades fal·làcies impúdiques,

   Esborraven antigues  petges.

   Vels arrossegats a cops de pit

   Oferien llengües a ulls clucs,

   Saborejant el cel de pa blanc. 

imatge: Vasilyi Myazin     

582

    

    Mormoleig de petons, en passeig de pells,
    Oberts al són, vols d'ales alenen el matí,
    On remors de cossos desvetllen colors.

imatge:Brookershadephotography          

579

      Dissidències insalubres.

      Fustigaven mans en creu

      Enfosquin el re cre(d)o,

      Púlpits ensinistrant ments

      Sota mantellines blanques.

imatge:pinterest.com

581

        Furtives les paraules

        Volen cap a tu,

        Volen besar-te

        Abans que els petons.

       

578

 Enlluernats sota acolorides estampes

 De fosques sotanes embotonades,

 Passaven els anys d’innocències

 Lliures, encadenats als mitjons curts.

matge:es.arcipirensa.com

577

Orfes en un hospici,

De bates sense colors

En memòries fosques.

Un dit que et fa girar,

Obrint els ulls al silenci,

Camins de llums, colors.

576

   Sobreeixien del vell safareig

   paraules a oïdes d’innocents,

   eixida on pouàvem matinades,

   esquitx d’infant, poal oblidat.

imatge:www.flickr.es

575

        De l'antic hospici de lletres

        s'obren els ulls a noves fams,

        avides pells, de mans clivellades,

        palpent, l'aire curull de colors,

        entrellucat de portes i finestres,

        infinit l'agraïment al món acollidor.

imatge:de la xarxa

“RE-CREACIÓ”

Replà, no avisa el trobes.

             Primer graó,  rialles i alegria.

                          Segon graó, beneïda inconsciència

                                       Tercer graó, farcit d’il·lusions

                                                    Quart graó, flairant i gaudint plenitud

                                                               Cinquè graó, copsant realitats
 Sisè graó, replà de descans, respirant aire nou.

           Setè graó, no sempre passa, poder gaudir de  l’AMOR  amb majúscules per                                  l’esforç  emprat.                                                                                                                       

Desprès dels set graons,

la resta no és pugen es volen,

s’han pujat tots, fent l’escala de la vida,

des de dalt gaudeixes amb goig de la plana,

i toques el cel amb la punta dels dits.

9/10/14//20/10/14

imatge:www.flickr.com

574

        S’enfosqueixen els ulls pentinats d’aigües,

amarant un desert, que de sobte es fa proper.

    Paper sense marges, sense mots ni idiomes           sadolla la set, xuclant mots en marges d’aigua.

imatge:gulmor.blogspot.com

540

            Se’n mantellina el cel,

      Els núvols toquen a tardor

      Plou música de l’ànima

      Reneix l’allegro al cor.

imatge:lahorabruja2010.blogspot.com

573

Tiempo hacia que contigo no soñaba,

Apareciste hoy engullendo pezones,

Círculos de lengua tocaban a campana,

Al vuelo de goces, gemidos  y pecados,

Las esquinas del aire rezumaban

Perfumes de alquitranes blancos.

imatge: de la xarxa

572

     Escolten els ulls oberts

     Camins de vides alienes

     S’obre la ploma al paper

     El que la boca no bada.

Imatge: de la xarxa

571

        Viatges d’estels

        Senyalen en ells

        Connexions fluides

        De (v) bells estims,

        Ales obertes

        D’ànima amiga

        Gaudeixen amb plaer

        Del bell espectacle.

imatge: adigital.pntic.me.es

570

           Reposen

           Les mans

           En baixos

           Ventres

           Adormits,

           Tebiesa

           De cossos

           En harmonia.

imatge: www.webislam.com

569

          I Em perdo

          En els ulls

          Dels mots

          Enfilats

          En el blau.

imatge: Brooke Shaden Photography 

568

           Ànimes identificades en centúries

           Travessen sorrencs els deserts.

           Pols als ulls en quarantena plaent,

           fileres de mans cap el n9u miratge.

           Oasi proper ofegat pel deu sol,

           Divises al contrallum 4 palmeres

           Sota la llum blava de l’estel lliure.

           Polseguera de peus lliures arrelats

           enfilen sense sang, dunes de llibertat.

imatge de la xarxa

567

L’últim crit de plaer

Omple de llàgrimes nues

L'estreta abraçada.

Imatge: Oli sobre tela de Cristina Plate.

542

Arrapades les paraules

al papir dels somnis,

s’obren els ulls del cor

al somriure alat

del teu pensament.

565

      Immensa tartera és el mon,

      de pedres desconegudes,

      una pedra tova esclata,

      s’enlaira, i t'amara

      d’infinites guspires

      de llum i aigua,

      obrint velles albades,

      xopant rius inacabables.

imatge:www.ecologiaverde.com

*21

Em travesses com un riu

excitant contrades,

intueixo la mà,

     que recollirà l'aigua.      

imatge:fernandosarria.blogspot.com                                        

348

          Passeig de pells

          De tu cap a mi

          De mi cap a tu,

          Ofec de boques

          En mirades enceses

          On s’atura el temps.

imatge:curiosidadesbatanga.com

551T/B

    Es revolten les parpelles gastades     

    Confoses pel tràfec dels jos.             

    S’enlaira en el plaer momentani        

    De confondre’s amb la sorra

    Entre el pit i el sol per un segon.

    S’abraça a la llengua d’escuma

    Que s’ofereix dolça a engolir-lo,

    Una alenada d’aire fresc l’enlaira

    Abocant-lo de nou al seu mon.

    Es revolten les parpelles gastades.

imatge:www.bonsaisgigantes.net

564

I de sobte t’atrapen els mots,                Lladre

S’obren els  ulls al no saber,                  Lluernes

Carrusels, en filera de versos,               Amors

Ballen i ballen ritmes aliens;                  Sentir

Empaiten d’infant la memòria                Rellegir

Camins d’estranyes connexions             Raons?

I de sobte, ja no et sobten els               Mots

Mots, se't vesteixen els silencis.            Gaudeixes!!!

Toquem el Cel a Mas de Barberans!!!

Quines ganes boges que arribi dissabte per pujar al Cel d'abraçada amb abraçada, ganes boges d’abraçar vells amics i conèixer en persona tots amb els que compartim mots i que encara no ens hem trobat.

Això passarà dissabte a Mas de Barberans a les 12 del migdia fins que toquem el Cel, sembla que a Mas de Barberans tenen unes escales que hi pugen. 

Ho diu en Fifo, Josep Lleixà que ho sap de bona mà, dons i va néixer i ens les vol ensenyar.

Fins dissabte a tots!!! 

563 Aurora, ja fa 34 anys!!!

           La música de les onades
           acarona els rinxols juganers,
           el vent llisca sobre el moment,
           el pensament vola cap a tu,

           És cinc d’octubre, sense fer soroll
           tornes a trucar a la meva pell,
           amb una suavitat exquisida,
           travessant fresc, el teu record.

           Ens vàrem conèixer uns dies abans
           tu en tenies trenta-tres, jo vint-i-cinc.
           Els teus ulls enormes clavats en els meus,
           amb veu molt dolça, una tarda em vas dir:

          -Em vinc a morir- ... Veig els teus ulls, PAU.

           Vas ser l’Aurora coincident amb el teu nom.
           Vas ser fanalet cap al camí desconegut.
           Vas triar la meva mà, em vas triar a mi.
           Vas ensenyar-me amb quina pau es pot morir.

           Torno a reposar el pensament
           en els còdols tebis d’octubre,
           el mar musica el teu record,
           el sol i el vent em porten
           la teva dolça i lluent energia.
           Gràcies per ser aquí i amb mi,
           Aurora.

+05/10/1980

imatge:eloscuroborde.wordpress.com

552

Resseguint la pell bruna

Ulls ametllats de tardor.

Mots de boques blaves

Enfilen la carena, volen,

Cerquen el tall de l’abisme.

imatge: www.mariaamaral.com

543

S’enlairen vells mots

al cel de matinada,

dels contrallums, alats,

germinen brots albats,

Arrels, de vells horitzons.

imatge: www.juventudesfotograficas.com

561 Ll/GJ

  Fràgil cristall de paper d’arròs

  a rebuf de plomalls enriolats.

  esguards de blaus s’enlairen,

  s’esmicolen lluents els mots.

Imatge:todofondos.com