Apareix la màgia oblidada i coneguda
rere els finestrals dels clarobscurs.
Dins la cambra, adormit el pensament
tragina el penjar i despenjar de l'avui.
Els somnis acaronen el present, on l’ara
ressona en la llum, en nous sentiments.
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...