dissabte, 30 de novembre del 2013

161AA


                 
                         

                            El teu aire m'ofega 

                            fins perdre l'ale,

                            obrem la finestra

                            de les teves ales,

                            necessito volar.

162





Ulls negats     

escoltant Bach,

llisquen

les llàgrimes

com fulles de tardor,

vola el pensament

emboirat de versos.



divendres, 29 de novembre del 2013

160F

                               


                           beses els pètals

                           amb llavis complaents,

                           els obres

                           amb dolces carícies,

                           reculls amb plaer

                           la rosada del tàlem.



imatge: earthfirstjournal.org

149

                        
      
           El full

           dels amors

           i desamors

           està escrit

           amb tinta blanca

           sols cal donar-hi color.                                                      


                         
                                                         imatge: de la xarxa

                   

dijous, 28 de novembre del 2013

158


                                                                                    



         
              Endinses   

            les mans

            en la molsa

            emboirada,

            fins la matinada

            resto

            embeguda de tu.


imatge: de la xarxa

157







                                   Les mans


                                   sota el jersei



                                   papallonegen


    
                                   l'esquena,



                                   cerquen

                                              

                                   el camí dolç,
               
            
                                   plaer  
   
                                  
                                   d'extasiada


                                   verema.








28/11/13 - 13/11/05

dimecres, 27 de novembre del 2013

155

        

       
      
        Desdibuixen l'aquarel·la 
  
        de la vida,                         

        lents regalims de pluja,

        amb cel de paper

        i aigua de rosada,

        pinten la nova albada

        estels de colors.



156

                                                                                      



                  
                   Parpelles tancades

                   obren el meu jo,

                   lleres humides

                   segellen l'encontre.



dimarts, 26 de novembre del 2013

153



                  

                      
                       Al buit
        de la corda fluixa,
        passem els anys
        dient:Amor   

        i sense adornar-nos'en
        ja hem caducat.


Imatge de la xarxa

150

                                                      

                 Àvids els dits

                 teclegen

                 pensaments ardents,

                 la imaginació

                 traspassa la pantalla.

dilluns, 25 de novembre del 2013

141

                                                                                         


                   Pols de lluna plena

                   escampes

                   en la meva pell,

                   fins a fer-me volar.

143


                       

                 
                        Els teus dits

                        em fonen,

                        es fa un silenci

                        estrident

                        al teu cos.

147 No et deixis travessar



 

                                           Com la daga mes fina

                                           i ben ensinistrada

                                           vas deixant caure

                                           sobre el meu cos

                                           covarda la paraula,

                                           esperant impotent

                                           que em travessi,

                                           confós/a

                                           com la nit i el dia,

                                           no hi ha nit ni dia,
 
                                           no hi ha VIDA.




Imatge de la xarxa

diumenge, 24 de novembre del 2013

143

                                
               
       
 

          

                 Sota el nostres cosos,

 
                 petits gemecs 


                 de fulles seques


                 creixen al va i ve


                 del nostre desig.









144


            
               Amb llengua juganera,   

               persegueixo els teus llavis,

               que es perden en el meu mar

               cercant la propera onada.



148/J


                                                                                               

 

                                               L'enyor mes gran

                                               que tinc de tu,

                                               es el silenci

                                               en la meva pell,

                                               et sento a diari...

                                               la teva veu però,

                                               restarà muda

                                               per sempre.



imatge:de la xarxa

dissabte, 23 de novembre del 2013

146






                       Cau la neu tèbia 
  
                       en el teu cos fred,

                       ulls perduts,

                       en un altre

                       immensitat.



145







           Arraulida


           sota

           la pluja,


           agulles d'estels


           es claven


           al meu cos,


           mullant de tu,


           el temps.


Imatge de la xarxa

divendres, 22 de novembre del 2013

72F




              
                 pensant 

                 la teva flaire,

                 cuques de llum

                 encenen meu cos.

139

                                                          


El pessigolleig 
de la teva ploma 
m'obre els ulls
de matinada,
llegim el versos
escrits en la nit,
a besades en fem 
un nou poema.



dijous, 21 de novembre del 2013

138





      
       Avui deixarem
       el llum encès,
       llegirem
       vells poemes
       marcats a la pell,
       i amb la ploma
       del desig,
       tatuarem
       nous versos. 



Imatge de la xarxa

113





La lluna

ens bressola

en bany 

de mar plata,

resseguim 

a petons

perles salades.

dimecres, 20 de novembre del 2013

132

                                                               


                Amb portes al cel

                amb dits de coto fluix,

                als jaç dels núvols,

                ens sorprèn la matinada




134/F


                                                       

              


                 Em mires


          i se m'encén la pell,


          em parles


          i se'm desboca el cor,


          em toques


          I tu, ets jo.



www.fotolog.com

20000 lectures





Vaig començar a recollir encenalls de vida en aquest bloc, el dotze de 

setembre d'enguany, de les hores ençà i amb la màgia de la tecnologia

que no coneix fronteres, ha passat això:




Com cuques de llum

que mena la tramuntana,

han travessat mars i contrades

lletres desordenades,

amb l'aire han esdevingut

llum de paraules...

barrig barreig  d'encenalls,

que per art d'encanteri

han entrat a les vostres retines,

vestint la meva pell

de mes encenallsdevida.



Gràcies a tots els que esteu en algun puntet d'aquest

mapa!!!








EntradaVisualitzacions de pàgina
Estats Units
12014
Espanya
7352
Ucraïna
128
Regne Unit
69
Alemanya
51
Indonèsia
46
França
21
Rússia
19
Itàlia
11
Sèrbia
11
Japó   
8
Mèxic
4
Veneçuela
3