En una nit de foc que no és
de joguina
es lliura la batalla. Una
pluja d’estels
es clava als ossos que no se
la miren
mentre en uns llençols
s’embolcalla
un imprevist orgasme sentit
i solitari.
Els estels cerquen l’albada,
i el cos nu
és fel de daurat regalim, el
cel roineja
transparent damunt el soldat
de plom.
Imatge: Mariana Palova