divendres, 23 de gener del 2015

677



S'acosta, 
i ho fa a poc a poc,
sense soroll,
no és meva però em banya.
Estranya l’escorça va caient,    
deixant l’anima al  descobert, 
per, 
amb ulls de ple

(re)descobrir quelcom 
                                           (des)conegut a l’ara.

No s’allunya, s’instal·la.
Potser  ja fa temps que és aquí
dormint al cluc dels ulls d’un ahir.
Ara, em deixo banyar. Sent-t’ho.


Imatge: de la xarxa.



682


Rellegint 
Poemes
Joia d’espera.

Conclusió numèrica:
Disset, 
Vint-i-cinc,
Vint-i-set,

Abduccions.                        Missatger.

Venen i van,
I es queden.
Somriure solitari
Obert, 
Joia d’espera.


Pintura: Cesar Biojo

681




La curta reconversió a urbanita
ha  fet dubtar l’observador,
blanques fileres d'ànimes anònimes
miren el no res. Abstracció.
Xisclen les llums del carrer
que amaren l’ocàs d’un desfici
a corre-cuita. Posa el contrapunt
la lluna que fila per lluir. Lluita.
No hi ha cel per peus arrossegats.
 Cau la ploma entre parets de nit.

Imatge: de la xarxa