677

S'acosta, 

i ho fa a poc a poc,
sense soroll,
no és meva però em banya.

Estranya l’escorça va caient,    
deixant l’anima al  descobert, 

per, 

amb ulls de ple

(re)descobrir quelcom 

                                           (des)conegut a l’ara.

No s’allunya, s’instal·la.

Potser  ja fa temps que és aquí
dormint al cluc dels ulls d’un ahir.
Ara, em deixo banyar. Sent-t’ho.

Imatge: de la xarxa.

682

Rellegint 
Poemes
Joia d’espera.

Conclusió numèrica:

Disset, 

Vint-i-cinc,

Vint-i-set,

Abduccions.                        Missatger.

Venen i van,

I es queden.

Somriure solitari

Obert, 

Joia d’espera.

Pintura: Cesar Biojo

681

La curta reconversió a urbanita

ha  fet dubtar l’observador,

blanques fileres d'ànimes anònimes

miren el no res. Abstracció.

Xisclen les llums del carrer

que amaren l’ocàs d’un desfici

a corre-cuita. Posa el contrapunt

la lluna que fila per lluir. Lluita.

No hi ha cel per peus arrossegats.

 Cau la ploma entre parets de nit.

Imatge: de la xarxa