dimarts, 13 de gener del 2015

665

     
     La llum dels passadissos cridava sorda i fosca;
     La veu li ressonava i s’escapolia dins les fines
     i nebuloses cantonades d’un oblit confós.
     Unes mans amigues enfilaven colors als ulls:
     miralls trencats on la llum apedaçava el temps,
     temps  de nova claror, de camins i retorns.



Imatge: Caterina Pelle