La llum dels passadissos cridava sorda i fosca;
La veu li ressonava i s’escapolia dins les fines
i nebuloses cantonades d’un oblit confós.
Unes mans amigues enfilaven colors als ulls:
miralls trencats on la llum apedaçava el temps,
temps de nova claror, de camins i retorns.
Imatge: Caterina Pelle
