La Veu més sincera
et demana fluixet
dins teu que alcis
el cap, miris, i facis
aquell pas fos en
la confosa quietud.
Mires i no et veu,
t’aixeques,i és Veu
sincera l’abraçada.
Sense adonar-te’n
lluu i s’escampa
la claror del Tot.
Detall escultura: Igor Mitoraj
