S21 M/C 03062016

             Els camins vitals filen prim,
             tota preparació és estèril,
             cal ser l'agulla i deixar
             que el fil transparent ens toqui
             i cusi l'inesperat dels moments.
             Sense fressa ni presa, tossut,
             embasta els camins, és llavors
             que et trobes amb el cor brodat,
             sense temps ni manilles.
             És com el vestit fet a mida,
             amb la il·lusionada paciència
             de l'estrena: per ser nuvis del
             ball dels morts que tot ho veuen,
             on una  mà propera refà els camins
             que semblaven ressecs i estèrils.

Imatge: Àngela Clos (LaveudelLariM)

752/M/C

       I en reconèixer-nos,
       presoners els cors
       van esdevenir
       en un mar de sorra,
       esllavissant els cossos
       en calidesa d'un petó,

       fos en l'abraçada

       de les pupil·les.



Recull: petjades resseques.

*303/M/C

Ressonen els maleïts tambors
en la teva terra  d’acollida,

s’enfosqueix el fil de llum

fen-ne gota de sang suspesa,

i l’abraçada promesa darrera

un “enter”, ara es converteix

en cor petit d’esperança,

Ressonen els maleïts  tambors

en la teva terra d’acollida.

Del poemari: Petjades Resseques

Imatge:batiburrillo.com

*267/M/C

Cauen els segons

de la distància, on 

les energies dels dubtes

galopen pausades,

segures...,

s'emmirallen en les teves

ninetes espassades.

Del poemari: Petjades resseques

imatge:www.latundra.com

*259/M/C

 

                           Vestida l'ànima
                           d'impacient angoixa,
                           al so estrident d'un "Enter”
                           esdevé plàcida la calma.
                           Emmirallades,
                           les mirades
                           desgranen paraules,
                           i un fil de sang
                           travessa
                           l'oceà dels sentiments.
                           I dius que vindràs...
                           I jo,
                           jo ja no tinc pressa,
                           t'he abraçat
                           darrere d'un “Enter”

Del Poemari: Petjades resseques

*257/M/C

                       

                                                                   

                            
       I ara dius que vindràs...
       i em fa un salt el cor,
       i se'm fonen les paraules,
       i el pensament vola.
       I com serem...?
       Fitarem els esguards
       cercant aquell gest,
       descobrirem aquella olor
       apamant la pell,
       flairant nous colors,
       i resseguirem els cors
       plens dels sentiments
       que ens varen robar.
       I que farem...?
       I ara dius que vindràs!!!

Del recull Petjades resseques

imatge:premioconama.org

*209/M/C

       Basarda a l'abisme
       sense xarxa,
       fils conductors
       de llum, 
       la pantalla,
       ens salva.


Del REcull: Petjades Resseques

imatge:laflordelapocalipsis.blogspot.com

*247/M/C

                                                                                       

             Amb molta cura
             sense fer polsim
             anem llegint
             les cendres
             que han quedat,
             lentament,
             refem el papir
             de les nostres vides.



Del Recull: Petjades Resseques


imatge:existentemaluna.blogspot.com

*238/M/C

         

         Ens lliga
         un infinit

         fil púrpura.
         Troca embullada
         per mans porugues.
         Estirem dels caps

         amb cura,
         descabdellant
         nous sentiments.

Del Recull: Petjades resseques



imatge: txvirus.deviantart.com

*237/M/C

                                 
                                          
       Les nebuloses del passat

       m'han portat fins a tu.
       Exploradora incansable
       de mars infinits,
       recullo la xarxa,
       amb noms i plors
       fins ara desconeguts.


Del Recull: Petjades resseques

imatge: de la xarxa

*236/F/M/C

                                                                                    

                          Entossudits a no viure,
                          deixem petges resseques,
                          la nuesa de qui les plora
                          no aconsegueix estovar-les.


Poemari: Petjades resseques
imatge:vidapositiva.com

*235/F

                                                               

             
       Volen les cendres
       al fons de la capsa,
       ordenant secrets
       que no podrem esbrinar.

Del Recull: Petjades Resseques


Imatge: de la xarxa

*233/M/C

El vent suau 

del destí,

arreplega plomes 

desconegudes i llunyanes,

cerco el seu encaix

en el meu jo.

Del poemari: Petjades resseques

Imatge:saudadeparisina.blogspot.com

*232/M/C

                                                                                       

                                                                      

       Componen tu océano,
       mil gotas sin respuesta,
       desdibujadas por el viento
       llegan a mi mar de dudas.


Del REcull: Petjades resseques
imatge: de la xarxa