359/TB

                    Engarjolats els pensaments
                    en boires no volgudes.
                    Dreceres creuades
                    en la pols de camins
                    enfangats pel plor.
                    Ara, en cerques el cim
                    entre el boscatge
                    que t'albiri claror.

imatge:amorjusticierowordpres.com

358/TB

                        Enfilant un nou camí
                        rodolen perles nacrades,
                        collaret tornassolat,
                        ingravidesa del demà.

imatge:www.analitica.com

357

        Descordem ardents
        culpes de plaers
        a cambra tancada,
        aferrant els llavis
        en liquades besades
        de nit oblidada.


imatge:codigocine.com

L'Au Fènix / Mini relat/TB

A mida que anava posant distància, l’oblit es feia mes present, recuperava una tranquil·litat que desesperadament semblava necessitar, fugia, no sabia ben bé perquè, però hi havia quelcom que l’empenyia, havia de fugir.

Persona  brillant i acadèmic reconegut, el seu entorn mes proper el veia com l’Au Fènix, foc i cendra al mateix temps; ell però es veia sempre en les cendres de la solitud, sempre amb aquella por de no tornar a renéixer.

Va apujar el volum de la radio, la música el relaxava, s’hi introduïa fins a fer-lo plorar i l’ajudava a no pensar.

Havia marxat com tants altres cops, posava distància en la lucidesa del l’aire irrespirable del no saber, on  sabia que la foscor del seu silenci es faria llum.

Mentalment va fer recompte dels pocs amics que l’acceptaven tal i com era, l’assaltà el dubte... seria veritat?... no, no podia presentar-se de cop i volta envaint el seu l’espai per molt que fossin amics.

Volia diluir-se, desaparèixer, fondre’s en el seu silenci, es va endinsar en la nebulosa del camí, del camí que el portaria cap a l’oblit de ell mateix; arribat a aquest punt de desforestació interna, un somriure sorneguer, que ell no va poder detectar, va aparèixer al seu rostre; tornaria de les cendres com l’Au Fènix, per renéixer en el foc de lluentor i tornar a refer el camí que el portaria altre cop a fer el viatge de fugida en la distància de l’oblit. 

I

matge de la xarxa : Luda

356/JM/TB

Guardem,

  guardem en capseta transparent

 per quan el teu altre tu

vulgui sortir a crits,
llavors

li puguis tancar,  

i

sense por,

 dormir. 

23/04/14 modificat 24/04/14

Imatge:www.ansiedad.net

355 Acròstic Sant Jordi

                     Somriures d’                                                Amor i amistat

                Neixen de nostrada

                Tradició, llibre i rosa,

                Joia immensa d’

                Olors de lletres i flors,

                Rebudes abraçades

                Deleroses d’amors

                I curulles d’il·lusió.

imatge:clubdefigueres.blogspot.com

354

Envermellits 

pètals d’espines,

tenyeixen 

el blat dels somnis,

herència d’avantpassats,

germinen

en la nostra pell

roses 

de primavera en llibertat.

Imatge:de la xarxa

337

Estic tant plena

de tu,

que em cremen

les entranyes

de plaer,

en solitud.

imatge:corazoniluso.worpres.com

290

                                                        

          Deleroses,
          ressonen 

          les passes
          de les teves mans
          sobre

          el meu cos,
          mut,

          ara,
          caminant solitari.

Imatge de la xarxa

La Festa / mini relat

Era de nit i s’havien trobat a la platja com cada cop que quedaven per muntar una festa, les vacances be s’ho valien, era la primera abans  de l’estiu.

Amb els ulls enganxats a les pantalles anaven passant missatges convocant amics, de sobte en aixecar la vista  varen veure primer sorpresos i amb espant desprès,  que tot s’havia tornat carmesí, els vestits, els cabells i la cara dels amics, la sorra de la platja, tot absolutament tot; es varen mirar uns als altres espantats, tots i volien dir la seva, a empentes i a crits anaven  tocant-se la roba, la cara... allò no cremava, no feia olor...es respirava el mateix ambient de sempre, van dir de banyar-se, el mar però també havia envermellit fins i tot  les onades amb el seu moviment constant  també reflectien aquell color, desprès dels primers moments de confusió on que semblava que tothom s’hagués tornat boig, algú se li va ocórrer que podien consultar amb els seus mòbils per veure si a la ciutat passava el mateix, tots varen començar a consultar les seves pantalles, dons  si... tots a l’hora com empesos per una estranya força varen aixecar els ulls que se’ls obriren com taronges contemplant bocabadats l’espectacle;  la noticia deia que aquella nit era una de les poques nits que es podia gaudir d’una lluna plena i vermella “lluna de sang”, passat l’ensurt i gaudint del que veien varen fer la festa de la nit vermella, això si, mirant-se de fit a fit i de tant en tant al cel de reüll.

imatge:hoteltraveltour.com

El tren / Mini relat

Agafada a la barana va posar el peu al graó, era de ferro?, no s'hi havia fixat, ho faria després en baixar. Cercava el seient lentament, arrossegant els peus pel passadís, els anys no perdonen i la llum tampoc hi ajudava, el va trobar, va deixar la bossa que duia al del davant, si tinc company de viatge, li demanaré que la pugi al portamaletes, va deixar caure el cos amb delicadesa amb extrema suavitat al banc, no era com els d'abans, res no era com abans... El vidre de la finestra va reflectir el rostre, no li va semblar el seu, els solcs que envoltaven els llavis... els ulls, els ulls eren més petits del que ella recordava, el sol li mostrà uns cabells blancs recollits en un monyo baix i ben arreplegat al clatell, es va perdre en aquells ulls petits que la miraven amb estranyesa, va acostar una mica més la cara al vidre, si, eren verds, eren verds com els seus, com aquells que el seu pare li deia que tenien el color dels camps acabats de sembrar, va deixar vaguejar el pensament per aquells camps..., transportada per l'olor de primavera dels camins que portaven al poble, es va veure corrent i saltant a corda i jugant a fet i amagar pels carrers... el record s'aturà en aquell portal, en aquell primer peto... la finestra no li va retornar la vermellor que li pujà de cop a les galtes marcides en recordar-ho, el sol entre els vidres l'acaronava, s'havia mig endormiscat; un petit sotrac la va tornar a la realitat, el tren suau i lentament començava la seva marxa cap a una estació propera, cap a un món de basardes i llum desconegudes.

Tu / Mini relat

Encara es fosc, les passes fan el camí com cada dia, sé segur que et trobaré, que no em fallaràs, m’acompanya l’eixordadora i plaent cantarella dels pardals en el seu despertar i com cada matí sento el gall que canta lluny, a tocar de la riba, l’olor de gessamí es despenja de les tanques encara vestides de nit.., estic arribant, no se mai quina cara tindràs, cada jorn em sorprens amb una rialla nova, accelero una miqueta el pas, amb tranquil·litat, sempre amb les papallones a l’estomac, amb la  sensació que arribaré tard; La lluna em fa l’ullet tot amagant-se darrera un núvol, ja arribo i et veig, estàs resplendent, avui t’has vestit de color plata, m’agrada, sempre m’agrades...sense dir res, em mires com vaig cercant el lloc mes adient on trobar-nos, pacient vas aixecant lentament les parpelles, ara si, aquí, aquest    és el lloc, m’assec a poc a poc i em deixo acaronar per la teva mirada, càlida, plena de llum, tanco els ulls i respiro, molt lentament per tal de no destorbar el moment, tot se m’omple de tu, del teu color, de la tebior i de la llum, molta llum...perdo el mon de vista per moments absorbint el teu alè, respirem junts, com cada albada  la mar de mons del nou dia.

353 Eva Mas

Dedicat a la ballarina Eva Mas, que ahir va ballar "Autum leaves", hi ho va fer com diu la cançó, volant i endinsant-se en l’aire com fulles de tardor.

Gràcies Eva per tan bell moment!!!  

la música

es va envoltar

de festuc i or,

fent-nos respirar

en el desig de

la seva dança,

somnis de

fruita prohibida

352

Dedicat a dos grans amics que avui es retrobaran damunt d’un escenari,

L’ Emili  Baleriola i el Valentín Luque

Dues guitarres

ballen als "sons"

dels dits quiets,

encordats,

fan volar

pensaments.

338

                                   

Aclocats els ulls, 

la pell oberta 

al vaivé descompassat

m'omple els sentits

de la teva salabror

imatge:alboradagrup.blogspot.com

336

                    Navega pel meu cos
                    sense rems, 
                    a poc a poc,
                    envestirem les onades
                    a foc de petons,
                    endinsant-nos en el plaer
                    de la mar calma.

imatge:pijamasurf

294

Convertits els cossos    

en aigua,

s’adormen en el dolç

abandó,

d'aromes de sal. 

Imatge: de la xarxa

335

                           


                 Dolçament, resto atrapat
                 a la teranyina dels plaers,
                 bandejant sens remei,
                 al ritme del teu vent.

Imatge: fotonatura.org

334

 
                     Petonejada pel sol
                     travessen pell i parpelles
                     tebis dits d’albada,
                     negant de càlides onades
                     el mar interior de l’oblit.

Imatge:claraboia.bligia.com

333 Acròstic Temps

Avui l’amiga i artista Antònia Mora, ens ha sorprès amb aquest regal, partint de la fotografia inicial i el poema, ha fet aquest maridatge.

Ha quedat preciós!!!

Gràcies Antònia !!!

              Tanda   d’intensos  i  fugissers  instants en 

           Escalada   d'efimers i   volàtils sentiments

           Maridats  de camins creuats d’un present,

           Polseguera   de passat  irremediablement

           Sense   un   present   passat   de   retorn.

332 Acròstic Amor

  Amfíbia paraula mullada per riures i plors,
  Mal emprada sovint per boques confoses i
  Odis a pas de cantonada de cors pedregats,
  Rosada que tot ho amara, obrint albades.

 imatge:weheartit.com.

331

      

                Aquesta nit
                   la paranoia dels sentits
                   m’ha fet trascolar-me de tu.
                   Entre els llençols,
                   vola a l’albada,
                   el desig d’una altre ronda


imatge:de la xarxa

330 Acròstic Silenci

                    Si escoltem els

                                                                             

                    Instants quiets,

                    Lents, isolats

                    Entrarem en la immensitat

                    Nua,

                    Compartint polzims íntims

                    Immensament plaents.

Imatge:juanpol.com

329

                             En nits dunes càlides
                             he cercat el teu nom,
                             l’han escrit els dits
                             de lluna escumada.





imatge:cdequak.worpres.com