Particular visió o no.
X erracs
d’il·lusions i xerrameques, on polsims de vides irreals o no, volen cap
A mics
invisibles, o no,
R acó
obert de bat a bat per compartir alegries desbordades o solituds impreses en
X ips de
(in)comunicació, penjats dels sostres del no res, d’un fil imaginari.
E
scenari on tots som el protagonista, amb disfresses o no, de sentiments,
S acralitzats
a egos de tecles i cristall líquid d’imatges complaents.
S acs de
gemecs personals, socials o politics,
O
blidats a un cul de sac, amb celeritat un cop escrits i “contrastats”,
C adenat
invisible/visible del poble, lluitador de paraules encadenades sense fets, amb
I l·lusió, lenta
protagonista de grans esdeveniments que no ens porten enlloc.
A mple
finestra al mon però..., d’admiracions, amistats i entramats de sabers, amb
L
ucidesa inteligent de molts, esperança d’altres. Palpant (ir)realitats, atrapats a un
S ostre
de xarxa, que ens impedeix volar cap al camí de les llibertats.
