Vestida l'ànima d'impacient angoixa, al so estrident d'un "Enter” esdevé plàcida la calma. Emmirallades, les mirades desgranen paraules, i un fil de sang travessa l'oceà dels sentiments. I dius que vindràs... I jo, jo ja no tinc pressa, t'he abraçat darrere d'un “Enter”
I ara dius que vindràs... i em fa un salt el cor, i se'm fonen les paraules, i el pensament vola. I com serem...? Fitarem els esguards cercant aquell gest, descobrirem aquella olor apamant la pell, flairant nous colors, i resseguirem els cors plens dels sentiments que ens varen robar. I que farem...? I ara dius que vindràs!!!
Amb molta cura sense fer polsim anem llegint les cendres que han quedat, lentament, refem el papir de les nostres vides. Del Recull: Petjades Resseques
Ets a l'altra banda, ho sé. Sento respirar els teus cabells, i els teus ulls tocar els meus, i la teva flaire volar cap a la meva. Els meus dits ressegueixen el teu cor de paper, me'l miro... Hi Ets!