No és fosc
i no se li veu
la cara a la nit.
Cares bessones,
fan repàs
dels que arriben,
no han estat
convidats
ni a dir
ni a escoltar.
Tossuts i volàtils
prenen el seu lloc
al jardí oblidat,
les seves cares
ara dolces,
somriuen
al record
aspre i antic,
contraposat
paper de vidre.
Tot és fluid
rere el reflex
on res
entela la nit.
Les cares
es fonen,
miren,
callen,
escolten,
somriuen.
Albira la son
al jardí
ara desert,
no és fosc
i no se li veu
la cara a la nit.
Imatge Georgi Matevosjan
