dissabte, 27 de juny del 2015

S6




                                       No és fosc
                                       i no se li veu
                                       la cara a la nit.
                                       Cares bessones,
                                       fan repàs
                                       dels que arriben,
                                       no han estat
                                       convidats
                                       ni a dir
                                       ni a escoltar.
                                       Tossuts i volàtils
                                       prenen el seu lloc
                                       al jardí oblidat,
                                       les seves cares
                                       ara dolces,
                                       somriuen
                                       al record
                                       aspre i antic,
                                       contraposat
                                       paper de vidre.
                                       Tot és fluid
                                       rere el reflex
                                       on res
                                       entela la nit.
                                       Les cares
                                       es fonen,
                                       miren,
                                       callen,
                                       escolten,
                                       somriuen.
                                       Albira la son
                                       al jardí
                                       ara desert,
                                       no és fosc
                                       i no se li veu
                                       la cara a la nit. 




Imatge Georgi Matevosjan