Sota el nostres cosos,
petits gemecs
de fulles seques
creixen al va i ve
del nostre desig.
diumenge, 24 de novembre de 2013
144
Amb llengua juganera,
persegueixo els
teus llavis,
que
es perden en el meu mar
cercant
la propera onada.
148/J
L'enyor
mes gran
que
tinc de tu,
es
el silenci
en
la meva pell,
et
sento a diari...
la
teva veu però,
restarà
muda
per
sempre.
imatge:de la xarxa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)