302

            Tenallats els peus            

al fang del camí,

i resten clavats;

romandré dempeus

amb el cos nafrat

per tots el vents,

els mateixos

que menaran la pluja

de l’alliberament.

imatge:cidiplus.com

280

A ulls clucs,

i a dits oberts

a nous cels,

farem l’amor; 

la lluna plena,

avui,

es bressola 

entre llençols.