Entre els dits, com si fossin
a un vell desert s’arrosseguen
les paraules de daurat fil sorrenc.
S’esmunyen empeses per vents
cegant els ulls d’aigües maragdes
que masteguen estels, que els són
llum al cel d’instants.
No són orfes, les embolcalla
la rosada invisible i germinades
renaixeran en miratges d’oblidats oasis.
a un vell desert s’arrosseguen
les paraules de daurat fil sorrenc.
S’esmunyen empeses per vents
cegant els ulls d’aigües maragdes
que masteguen estels, que els són
llum al cel d’instants.
No són orfes, les embolcalla
la rosada invisible i germinades
renaixeran en miratges d’oblidats oasis.
Crema als dits el sol del silenci.
Imatge: Enzo Barrena