Et trec la pell
amb ungles suaus lentament, fruint com despullant un grill de mandarina, xuclo el teu aroma fins anegar-me del teu suc. |
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dilluns, 7 d’octubre del 2013
89F
88T
imatge de la xarxa
A tu, companya diària
a voltes mala amiga,
sense precedents
aixeco les espases;
Per un dia
vull poder decidir
xopar-me o cremar-me
si vull el mar o el foc,
vull la meva alegria,
no el dolor d'altri,
baixo les espases,
però vull ser jo
per un dia,
benvolguda empatia.
Fet 7/10/2103 & 12/05/2014 Editat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)