Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dissabte, 17 de gener del 2015
**670
El mig somriure
queda suspès en l’aire,
en l'esguard fixat,
en la petitesa del no-res.
La mirada a l’enteniment
és immensa i brillant.
Perduts qui no el veuen.
Gaudeix l’Infant.
L’infinit minse del tot,
forma part del senti(r)t.
L’objectiu, el nostre,
queda malmès i enrocat
en els somriures tremolos
i fixes al desconegut.
.
Imatge: Lee Jeffries
Subscriure's a:
Missatges (Atom)