Encara es fosc, les passes fan el camí
com cada dia, sé segur que et trobaré, que no em fallaràs, m’acompanya
l’eixordadora i plaent cantarella dels pardals en el seu despertar i com cada
matí sento el gall que canta lluny, a tocar de la riba, l’olor de gessamí es
despenja de les tanques encara vestides de nit.., estic arribant, no se mai
quina cara tindràs, cada jorn em sorprens amb una rialla nova, accelero una
miqueta el pas, amb tranquil·litat, sempre amb les papallones a l’estomac, amb
la sensació que arribaré
tard; La lluna em fa l’ullet tot amagant-se darrera un núvol, ja arribo i et
veig, estàs resplendent, avui t’has vestit de color plata, m’agrada, sempre
m’agrades...sense dir res, em mires com vaig cercant el lloc mes adient on
trobar-nos, pacient vas aixecant lentament les parpelles, ara si, aquí,
aquest és el lloc, m’assec a poc a poc i em deixo acaronar per la
teva mirada, càlida, plena de llum, tanco els ulls i respiro, molt lentament
per tal de no destorbar el moment, tot se m’omple de tu, del teu color, de la
tebior i de la llum, molta llum...perdo el mon de vista per moments absorbint
el teu alè, respirem junts, com
cada albada la mar de mons del nou dia.