S7

                    Seguint el fil de les teves
                    fantasies volo sense ales
                    gaudint de l’alè intocable.





Imatge:museoimaginado

S6

                                       No és fosc
                                       i no se li veu
                                       la cara a la nit.
                                       Cares bessones,
                                       fan repàs
                                       dels que arriben,
                                       no han estat
                                       convidats
                                       ni a dir
                                       ni a escoltar.
                                       Tossuts i volàtils
                                       prenen el seu lloc
                                       al jardí oblidat,
                                       les seves cares
                                       ara dolces,
                                       somriuen
                                       al record
                                       aspre i antic,
                                       contraposat
                                       paper de vidre.
                                       Tot és fluid
                                       rere el reflex
                                       on res
                                       entela la nit.
                                       Les cares
                                       es fonen,
                                       miren,
                                       callen,
                                       escolten,
                                       somriuen.
                                       Albira la son
                                       al jardí
                                       ara desert,
                                       no és fosc
                                       i no se li veu
                                       la cara a la nit. 



Imatge Georgi Matevosjan

S5

               El crit sense estridències, mut,
               és paraula sense tinta en l'ofec
               on el tempo inconscient no té
               ordre ni concert, sols ressona.

               Degoter en l'onada de cada dia
               l'horari és ben definit i pautat
               en dolç bes manllevador d’estels
               a hores fluid insomne del llit marí.

               Es pot palpar mut i a contracor
               el que les onades ens apropen.
               Alat i efímer vola el gest proper,
               gest sense tinta que sols acarona.




 Imatge: Barbara Bezina "Sèrie transmutació"

S4

 

                                      Per tu
                                      tinc

                                      guardats
                                      mil
                                      bocinets
                                      de mi.
                                      La clau
                                      de l’instant
                                      sense
                                      presses

                                      farà
                                      l'encaix.
                                      Ens sabem.

                                      Som

                                      eternitat
                                      d’instants

                                      per volar.

Imatge de la xarxa

S3

                             No enyoro bombolles ni revetlles,
                             les hores són polsims alats, regals
                             d’hores bessones sense calendari.
                             Abraçades de Blaus  impalpables.

                             L’enyor no té marca matemàtica
                             si l'esborrem del calendari imposat,
                             l’enyor és l’alè teixit de l’abraçada,
                             en llibre escrit a la pell de l'instant.

                             Pinzellada d’amor de l'u al trenta-u,
                             del gra de sorra a l’aigua, del núvol
                             al sol, de la pluja al glaç del groc al
                             Blau, pas a pas, palp a palp. L’instant.

                             No enyoro bombolles ni revetlles
                             les hores són polsims alats, regals
                             d’hores bessones sense calendari.
                             Pluja d'instants de pells abraçades.



Imatge de la xarxa

S2

                        Confosa nit
                        d’alegres solituds,
                        d’ànimes companyes.

                        Nit de cendres antigues,
                        bressol d'un nou bateig.

                        Ets nit pagana
                        si emmudeixes
                        goles i ulls?

                        Les mirades es perden
                        en el vol de guspires
                        i canten corals
                        als estels de nit.

                        I et fas fort.
                        La nit és màgica,
                        de fades, bruixes i foc.

                        A flor de pell
                        el pensament mut
                        es fa silenci.

                        Es neguen els ulls
                        en degoter de vena,
                        els cristalls
                        que n’alimenten
                        l'esperit són foguera.

                        Les flames de la nit
                        s'enlairen i t'embolcallen,
                        t'embruixen l’ànima.
                        i la nit es fa bressol,
                        pagà renovador
                        de vides que ballen.


Imatge: Veins carrer Sant Joan de Matarò

S1

                              Sé que em saps
                              braç del  camí.
                              Feliç, et sé braç.


Imatge: de la xarxa