dissabte, 29 de novembre del 2014

620 De xerrameca amb les neurones.




          Avui     
          Reviscolo
          Pensaments,
          He oblidat
          La inspiració
          En un calaix.


Imatge de la xarxa




divendres, 28 de novembre del 2014

619/AV



Se li destorba, la pell al nen
El Somni l’ha neguitejat,
Com a una baldufa que gira
Per cantonades de  sentiments
Dels jos diversos, desconeguts.
Somia amb el cavall blanc:
Desdibuixat i encuriosit, decideix
Traspassar el neguit del somni.

imatge:K-harma.blogspot.com

617/618 De xerrameca amb les neurones.



617


Quan ens fixem en els petits detalls, estimem?

Quan ens fixem en els detalls petits, marcim l’amor?


imatge::marquezulloa.blogspot.com






 

618

Sovint envejava als teòrics,
Ara, els admira i prou.
La seva pell 
no absorbeix teories,
S’alimenta 
de bones pràctiques.   







imatge:www.wattpad.com

dijous, 27 de novembre del 2014

616




        De puntetes
        Has entrat
        A l’armari
        De la pell,
        Despullant
        Enyors
        Has vestit
        L’ànima.



dimecres, 26 de novembre del 2014

615/J Mini relat a l'amic.




Saps...?, Si ja se que en parlem sovint, però em ve molt de gust fer-te’n cinc cèntims per carta, ja se que no es porta, però saps molt bé com m’agrada. No se quan arribarà, has marxat molt lluny i l’adreça que em vares donar es va mig esborrar amb les llàgrimes en dir-te adéu, de tota manera bé saps que soc dona de recursos i que tard o d’hora serà a les teves mans.
Des que vas marxar..., doncs, anem fent, diria que la travessia ha anat capejant tots els temporals, no és el mateix fer-ho en solitari que amb el timó invisible i permanent de l’amic que l’agafava ben fort fins a crestejar les onades; Sovint parlar de tu ens ajuda a seguir el rumb..., la mar, aquella mar que tant havíem contemplat, amb silencis tan plens i tantes paraules encadenades, no s’ha mogut de lloc, moltes vegades ens sembla que apareixeràs i rebrem l’abraçada dels teus rems, tot s’esvaeix però en un bell miratge d’albada que ens retorna el teu caliu.
Avui plou, plou com aquell dia que vares decidir deixar el vaixell i fer-te mar enllà en solitari, avui fa cinc anys. No ens hem tornat a fer a la mar, no amb el teu vaixell. T’esperem en cada trosset de xarxa humida del matí, en cada perfum de boira, en cada raig de llum; sabem que hi ets, que ets en cada gra de sorra que decantem per seguir endavant, sabem per aquesta força, que estàs bé.
Si quant reps la carta, m’ho vols fer saber, estaré feliç de retrobar-te i gaudir de tu per un moment.

P.D: Gràcies per les abraçades que ens envies i que ens embolcallen constantment, n’hem trobat de noves i ben especials, les teves però sempre seran les més grans. Petons de cotó fluix.

Remitent: Nena.




dimarts, 25 de novembre del 2014

614/J


Lluenta d'estels,
la mantellina de l'alba
s'ha fos en mi.
M'ha portat
el teu record,
feliç,faig camí
amb la teva llum.

imatge: booke shade photography



613 Dia del dolor al calendari?

    Dia del dolor al calendari?
    Farcides i maleïdes,
    Són les hores, minuts,
    Segons, moments,
    Instants de dolors
    Reflectits en el transparent.
    Calendari de dates diàries,
    Marcades amb foc a la pell
    I al cor. Cada dia és dolor.


imatge:de la xarxa

dilluns, 24 de novembre del 2014

612



     Amor nos declaramos sin barreras
     Hojas de brumas son los límites lejanos,
     Buceo en días sin soles, mojados,
     Donde mi libertad en la tuya se abraza. 



diumenge, 23 de novembre del 2014

611 SERAPHINE LOUIS, dite DE SENLIS



Desconeixia totalment l'existència de la SÉRAPHINE LOUIS , la recomanació d’un bon amic del fb, ha fet que aquesta tarda veies la pel·lícula que parla sobre la seva vida. Colpidora i encisadora alhora, m’ha agradat molt i n’ha sorgit el poema.

Primer cinc cèntims, del que en diu la wikipedia:
Séraphine Louis coneguda com a Séraphine de Senlis, (ArsyOise3 de setembre de 1864 – Villers-sous-Erquery11 de desembre 1942), fou una pintora francesa d'estil naïf.
Era una persona sense estudis, amb trastorns psíquics que, de forma autodidacta, pintava inspirada per profundes creences religioses. La seva pintura molt barroca, atapeïda i minuciosa: fulles, fruits, flors, plens d'arabescs, són els seus motius més representatius. Els colors són vius i radiants, i es desconeix com foren fabricats. Aquesta vivacitat de llum i color sovint s'interpreten com un reflex del seu estat psicològic i episodis d'èxtasi..

 Per si voleu veure la pel·lícula , com diu l’amic  Carles: 
Molt recomanable!!! 
:https://www.youtube.com/watch?v=eACZ8ZZyf9k&feature=share



                                                                    


                           Imatges en video de la seva obra




Bamboleja la pena a les espatlles
Al ritme de feixucs peus de nit,
Catifa de verds enlluernen el cel.

Els silencis li parlen, mentre els
Sorolls se li fan nit; Nits de colors
L’abracen al camí del (in)dolor.

Fixada la mirada en la paraula
dels dits, silents dansaires en la
claror del (im)propi moviment.

Camins de moneda blanca, fan
escarni dels colors trobats, en
L’esforç esgarrapat a l’engruna.

La flaire de la gana li omple els sentits,
Mentre llums d’espelmes l’il·luminen
l’horitzó d’una llunyana primavera.

Confosos en la ment olors de cera
D’església i d’aurats aromes de camps,
Pidola amb calidesa l’abraçada de tinta.

Li creixen les parets del pensament
En l’esclat regat de nous colors:
Emmudeix sobtat el cant de l’or.

La criden els àngels al camí del tot,
Les llambordes li escalfen els peus,
Puja els graons blancs de solitud.

Cridats els dits als barrots del silenci
Ja no dansen els colors. Finestra al
Verd de l’esperança, camí a la fi.



dissabte, 22 de novembre del 2014

610



Mil·limètric, meticulós, diumenge,
Fora de norma, obrí l’agenda, mecànic,
Única anotació, “plorar”, robo “tic”,
Colzes a la taula, mut... ho va fer,
No li va costar gens, elèctric.
Connexions a la pell del pensament,
Pensant que la pluja no l’atraparia.
Demà.


imatge: es.wallpapers-of.com

divendres, 21 de novembre del 2014

609



Escriure'ns la Vida
a mà,
a poc a poc o ràpid,
amb llapis del  4;
Poder esborrar
el que no ens agrada,
que en quedi marca
sense que ens faci mal.
I poder  gaudir
plàcidament, 
del que és agradable,
fent  camí de Vida. 

imatge: Art People Gallery



dijous, 20 de novembre del 2014

608





Mil·limètric, meticulós,  sempre
Obria el llibre per la mateixa pàgina,
Gaudia  assaborint les noves flaires
Que li portaven els vells i reconeguts mots.
La por el va impedir d'escriure la següent.



imatge:Giorgio Stamos

dimecres, 19 de novembre del 2014

607 Univers Àgatha





Poema dedicat a l’Àgatha i a tots els estels que l’acompanyen en el seu univers.



imatge:www.autismomadrid.com



     La finestra oberta dels teus ulls,
     guaita els porticons entreoberts
     de les nostres ignoràncies i volers.

     Sons de rierols muts, s’escampen
     Entre els còdols dels teus mots,
     Sempre rodolant en aigües clares
     cerquen la nostra amorosida remor.

     Entre prades verdes i boscúries,
     Intermitents trasllums de guspires
     Ens cabussen en el mateix mar,
     La finestra oberta dels teus ulls.


                                               Autor: Miguel Gallardo







http://universagatha.blogspot.com.es/

dimarts, 18 de novembre del 2014

592


           
          He obert
          la finestra del desig
          l’has tancat
          amb la teva entrada.




dilluns, 17 de novembre del 2014

606

Especialment dedicat al Dan, i a la gent que com ell lluita amb la societat que els fem sentir diferents.




L’anima tendre de ferro
Llueix envernissats colors
Als cels dels dies infinits.

Els ulls daltònics del cor
Obstinats, cerquen l’irisat,
Obstinada grisor defineix el jo.

Bufades d’aire fresc, humit,
Neix rovell a l’anima de ferro
Ara més forta en el jo en lluita.

S’esbocina el rovell lentament,
Feixuc, deixa al descobert el jo,
Ara a punt per repintar l’ànima
De colors valents, del cor,sabuts.




Fotografia Guillem Sartorio.
http://www.playgroundmag.net/noticias/historias/descubierto-hombre-hace-feliz_0_1425457454.html

diumenge, 16 de novembre del 2014

605

Veient el vídeo de Pink Floyd, ha sorgit aquest poema.
Podeu gaudir del vídeo mes avall.





       Remant pels núvols
       He arribat a TU,
       Sense por segueixo
       A ulls clucs la teva llum.

       No rovellarà el temps
       El nostre vaixell
       L’acaronen les mans
       Amigues de l’anima
       Del nostre temps.

       Escampem les boires
       A petons en la xarxa
       Dels somnis, on
       Juguem amb la mar tèbia
       Dels amors compartits.

       Serem timoners i vigies,
       Farem camí sense utopies
       Intentant revestir
       De  llums un nou mon.

   

                    

dissabte, 15 de novembre del 2014

604


        Al nen entotsolat
        l’hi neva l’ànima
        del record perdut:
        en la mirada fossa
        en la mà que tremola,
        ara buida companya
        que desvesteix cabells.

imatge:abc.foroactivo.com



divendres, 14 de novembre del 2014

603




Miratges extasiats de vida
aromen l’aire del teu perfum,
com un nadó Blau
de carícia umbilical,
refàs el jardí del pensament,
ara nou nat.

imatge:Saatchi Gallery

dijous, 13 de novembre del 2014

601


        Hem baixat
        a la platja del plaer
        remant en focs
        d’escuma ardents.  

imatge: de la xarxa.

594



Contemplant la plana
des del mon ascètic voluntari,
guspiregen en complaguda mirada
esquitxos d’antigues onades estel·lars.
Reposa plaent l’esguard en l’ara.


imatge: de la xarxa

dimecres, 12 de novembre del 2014

600/JG



Percebre i acaronar
Paraules de l’Àngel
Indivisible, dividit
Torbat, i trobat.
Respirar en núvols
de blaus-i-cels
alés de vidre
d’ales transparents.
Polsims d’ànima màgica.

imatge:Booke Shaden photography

599





Camino pel meu bosc
Sobre fulles alienes,
Olorant flors d’altri.
Retrobo en el meu arbre
L’ombra acollidora
 I serena dels mots. 

imatge:Guy Denning

dimarts, 11 de novembre del 2014

598




Els mots resten a la gola
Rere la porta muda
De les paraules,
Empeny la porta
Sense basardes
La mà estesa, és darrere.

imatges:www-presentastico.com






dilluns, 10 de novembre del 2014

597



Trastejar de gots nocturns
esmorteïen les veus opaques.
Tendres estels respiraven la mort
entre el degoteig de sangs
que bullien dins d'alçats bocois.
Paraules regades de silencis,
plor pel germà de sang.
Pels nous estels
les distàncies eren curtes,
ressò de tambors,
glopades d'esglaiats futurs.
Llibertats clandestines
els penyoraven l'oïda,
i clandestins s'adormien
i ebris de flaires somiaven
batalles de llibertat.
®Àngela Clos 2014/24/09/2017


imatge:gimescuandomemirasalosojos.blogspot.com   


dissabte, 8 de novembre del 2014

593




Prematures mans envellides
Emmidonant desil·lusions.
Freds i lluents camis de ferro
L’hi feien a l’Infant de diumenge.
Ulls al verd de muntanyes, olors
D’aire i sol, somnis de nen.
Peus gastats, esprement
Somnis d’or de ceps despullats.




divendres, 7 de novembre del 2014

596


  Resta mut en hores
  Adormides, estranyes.
  Ressonen dins el vel
  Del temps adormit
  Rebrots sense adobs,
  Mots del temps arrelats.


imatge:sintiendoeltiempo.blogspot.com



591/LL/J




          Gires la cantonada, mirades creuades,
          pensament de moments absents, buit,
          lliscant en el pendent burges la ment,
          puges graons perduts en carrers
          emboirats. T’albiren nous besllums.


imatge: de la xarxa

dijous, 6 de novembre del 2014

591




Assaboreixo la pluja
De blancs instants de tu,
Retines d'efímers moments.


imatge: Pintura Jeff Rowland

dimecres, 5 de novembre del 2014

590




      Aroma de versos humits
      Impregnen l’aire de tu,
      Refent flaires als llençols,
      Se’ns glaça la pell encesa.


imatge:asayun73.blogspot.com


dimarts, 4 de novembre del 2014

589







         Mirada oblidada
         Vola cap al paper.
         Blanc,
         Tinta de colors
         En albades grises, 
         Ara, nues.



dilluns, 3 de novembre del 2014

588



       Enfilalls de tristesa
       ennuvolen la ploma,
       escales de paper molles,
       plouen a mig camí
       petjades de tinta seca.


imatge:www.rolanflexner.com


diumenge, 2 de novembre del 2014

587



Petjades d’hores concupiscents,
Carrer de  llambordes fosques,
Abraçada humida que asseca llàgrimes,
Pell a pell, d’estims perseguits.


imatge:comunidadkholshadai.blogspot.com

dissabte, 1 de novembre del 2014

586


      
       Empassant vides
       D’ànimes amigues,
       Companyes diàries
       En tot el que és mou,
       Fora; Llosses, tàpies,
       Xiprers blancs i plors,
       Empassant vides
       D’ànimes amigues
       Companyes diàries
       Poms al caliu del cor.

imatge:carpepeiro.blogspot.com


585






         Carcassa engabiada
         De flors i plors,
         Volen les ànimes
         Repartint petons,
         Cossin-los a la pell. 

imatge:cosasdeanforas.blogspot.com