Goso de posar-me el teu vestit de vida
que s'enganxa a la pell com un tel prim.
Miro el mirall de les hores que no són meves.
També mires i deixes que passi el premi del teu somrís.
Em ve gran i ho sé.
Sembles no notar-ho, axó fa que m’hi senti bé.
Amb cura brodem la vora del vestit, el temps.
Imatge:www.hombremoderno.es
