Aquest vol ser un poema encadenat...
Imatge: Chema Madoz
forquilla ɐ||!nbɹoɟ
d’arròs sòɹɹɐ’p
blanc, 'ɔuɐlq
verssɹәʌ
sɹev.
v
e ɹv
s
ovint l’esperit es veu obligat
a deixar de ser sincer, s’entel·la
i regalima fal·làcia sorneguera:
El cos li demana un bri de pausa
on els ulls gaudeixin de la claror.
... ...
... //La finestra transparenta el blau,
//l’ocell per sort s’ha escapolit
del vidre, i refila a cor que vol(a)//:
oh l’amor... //El sofà acarona les
pells i la música ensucra l’ambient.//
L’esperit deixa de ser sincer, s’adorm
transparent, neguitós al fil de l’espera.
Imatge de la xarxa