850

Aquest vol ser un poema encadenat...

Imatge: Chema Madoz

        forquilla           ɐ||!nbɹoɟ

           d’arròs         sòɹɹɐ’p

               blanc,    'ɔuɐlq

                   verssɹәʌ

                     sɹev.
                      v

                                                                       e                                                                  ɹ
                                                           s 

   s
      ovint l’esperit es veu obligat
    a deixar de ser sincer, s’entel·la
    i regalima fal·làcia sorneguera:
    El cos li demana un bri de pausa
    on els ulls gaudeixin de la claror.
    ... ...
    ... //La finestra transparenta el blau,
    //l’ocell per sort s’ha escapolit
    del vidre, i refila a cor que vol(a)//:
    oh l’amor... //El sofà acarona les
    pells i la música ensucra l’ambient.//
    L’esperit deixa de ser sincer, s’adorm
    transparent, neguitós al fil de l’espera.

Imatge de la xarxa