Et sents lletra minúscula
en la immensitat del blanc,
et fas petit, i penses
que quan caigui la nit
es farà fosc;
Lenta molt lentament cau,
i t’adones
del suau guspireig
en la immensa foscúria.
Pas a pas els ulls més cecs,
els sorolls s’escapoleixen,
fins, àgils,
atents al palp
que ara s’escriu
als ulls de la pell.
I de sobte,
et sents ric,
tot l’immens lluu,
i roineja l’argent.
Lletra majúscula en la foscor.
Imatge:michael montgomery
