L’observador sembla aturat,
perdut en el banc del temps
dins la llum de l’instint,
amarat de mirades fines
com fulles seques.
Es perd en el cordó
que el lliga al nen,
i craqueja les fulles
arrossegant els peus
pel passeig de l’encís.
L’observador sembla aturat,
perdut en el banc del temps,
camina amb ulls amarats,
en l'absent, li parlen les fulles.
Dazzling Brain.