dijous, 15 de gener del 2015

669



















 
 

            L’observador sembla aturat,
            perdut en el banc del temps
            dins la llum de l’instint,
            amarat de mirades fines
            com fulles seques.
            Es perd en el cordó
            que el lliga al nen,
            i craqueja les fulles
            arrossegant els peus
            pel passeig de l’encís.
            L’observador sembla aturat,
            perdut en el banc del temps,
            camina amb ulls amarats,
            en l'absent, li parlen les fulles.






Dazzling Brain.