dijous, 15 de gener de 2015

669



















 
 

            L’observador sembla aturat
            perdut en el banc del temps,
            dins la llum de l’instint
            amarat de mirades fines
            com fulles seques.
            Es perd en el cordó
            que el lliga al nen,
            que craqueja les fulles
            arrossegant els peus
            pel passeig de l’encís.
            L’observador sembla aturat
            perdut en el banc del temps,
            camina amb ulls amarats,
            absents. Li parlen les fulles.






Dazzling Brain.