Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dilluns, 30 de desembre del 2013
*230
El destí,
es una fina
menja,
que es deixa
tastar,
quan no ets
assegut a
taula.
imatge:accidentedorado.blogspot.com
*226
Guspira sobtada
dringa al cor,
espurnes de neu
rodolen pel rostre,
obrint-se camí al besllum.
imatge;blancocontrablanco.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)