Plou dins del cor
amb paraules
de solitud,
a fora
el dia es gris,
els vidres entelats
per la boira
d’uns ulls plorosos,
unes ninetes
et cerquen
perdudes.
La pluja llunyana
duu la resposta
dels mots passats
on no hi ha oblit
ni distància,
on només tu
pots entendre
la pluja al cor...
de les paraules.