Lliures presoners, som hostes d’un vent,
d’un camí, d’un cel que ens mostra
l’infern que no volem, si, també avui.
Així volem i vivim empresonats
al pensament com a hostes lliures.
Seguirem el camí de l’hoste amnèsic,
de l’hoste amant que vol ser
lliure i presoner alhora;
Ens vendràs els teus lligams de vent
i seguirem sent rosades de glaç i suors.
Llavors volarem descreguts de pensament,
serem tendresa d’ànima lliure,
un gram de nova llavor.
01/01/2016-01/01/2016
Imatge de la xarxa.
