Avui
els ulls
plens
d'aigua
i
no vessen,
Avui
el cor
encongit
et
vol abraçar,
Se'm
perden
els
ulls per la finestra,
traspassant
cel
i mar.
Calfred
que puja
per
l'esquena
pensament
molt
enllà.
d'un
amic de xarxa
de
la Llombardia,
m'arriben
noticies
diu
que fa
plogeta
Llombarda
res
d'estranyar.
Pensament
d'infantesa
de
paraula oblidada
fa
“Xim Xim”
li
responc.
Xarxejant
cerca
Encuriosit
pel mot,
i
em demana
si
sé d'una cançó
que
fa així:
“Xim
Xim Xim Cau la pluja,
Xim
Xim Xim en el carrer,
Xim
Xim Xim tot es mulla,
Xim
Xim Xim i jo també”,
Ara
els ulls
plens
d'aigua
Ja
“Ximximeigen”
Xim
Xim de tardor.