S27

 

           Són abismals les diferencies del vestit de pobre,
           els sentiments s’esquincen en sedes desconegudes
           mentre es meravellen dels cossos momificats,
           empedreïts i esmaperduts pels segles a les fronteres.
           Allà  on s’escurcen les bores de les túniques,
           esquinçades moren d’un altre dolor, els plors són
           somorts, i l’aire lluent els desplaça lluny, molt lluny.
           Sota la sabata a la llamborda, put l’olor de socarrim.

Imatge: Georgie Pauwels

POESIA A LA FRONTERA

     Hi esteu tots convidats!!!

S26 De xerrameca amb les neurones

 

Si la felicitat són moments puntuals, 

per què ens entestem 

en cantar i plorar llàgrimes salades,

en lloc de plorar-les i posar-hi música des de l’anima?

Pascal Delger.

S25

 

                       L’escorça fa de coixí a l’ànima,

                           i la pell respira l’arrel que plora

                           les fulles alades, alenades pel vent.

                           Clivellats els anys amb tacte d’anys,

                           anys amb la mort que no trontolla

                           i que s’arrela alletant d’or la terra.

Pintura : Andrew Wyeth.