dimarts, 25 d’agost de 2015

S27









 
           Són abismals, les diferencies del vestit de pobre,
           els sentiments s’esquincen en sedes desconegudes
           mentre es meravellen dels cossos momificats
           empedreïts i esmaperduts pels segles a les fronteres.
           Lluny on s’escurcen les bores de les túniques que
           esquinçades moren d’un altre dolor, els plors són
           somorts i l’aire lluent els desplaça lluny, molt lluny.
           Sota la sabata a la llamborda, put l’olor de socarrim.



Imatge: Georgie Pauwels

POESIA A LA FRONTERA



     Hi esteu tots convidats!!!





S26 De xerrameca amb les neurones



 

Si la felicitat són moments puntuals, 
per què ens entestem 
en cantar i plorar llàgrimes salades,
en lloc de plorar-les i posar-hi música des de l’anima?



Pascal Delger.

S25





 
                       L’escorça fa de coixí a l’ànima,
                           i la pell respira l’arrel que plora
                           les fulles alades, alenades pel vent.
                           Clivellats els anys amb tacte d’anys,
                           anys amb la mort que no trontolla
                           i que s’arrela alletant d’or la terra.



Pintura : Andrew Wyeth.