141

                                                                                         

                   Pols de lluna plena

                   escampes

                   en la meva pell,

                   fins a fer-me volar.

143

                       

                 

                        Els teus dits

                        em fonen,

                        es fa un silenci

                        estrident

                        al teu cos.

147 No et deixis travessar

 

                                           Com la daga mes fina

                                           i ben ensinistrada

                                           vas deixant caure

                                           sobre el meu cos

                                           covarda la paraula,

                                           esperant impotent

                                           que em travessi,

                                           confós/a

                                           com la nit i el dia,

                                           no hi ha nit ni dia,
 

                                           no hi ha VIDA.




Imatge de la xarxa