Sempre la sents quan t'anomena
i ve marinada de cristalls de sal.
Acloques les parpelles per cercar el blau.
Es fosc, no pots parar l'orella a la veu.
Ara, l'estança on el buit del silenci fet riu
t'esporugueix s'il•lumina suaument.
I lentament se't va fent palesa la veu, l'àngel;
En pau, torbat i trobat creues el mirall de sal.
Imatge @ LaveudeLlariM.blogspot.com
