397

Ressò de cobert solitari

en plat de imaginada

tristesa,

solitud plaent i pactada

pel observador ignorada,

s’escolta amb ulls cecs, el

ressò del cobert solitari.

imatge:artemuros.wordpres.com

396/TB

Fem tentines als dies

amb silencis de paraules

i mirades a mans obertes,

intentant no estimar-nos,

només sabent-nos,

apamem l’aire com

l’únic salconduit  vital,

conscients que en l’últim segon

del proper  xoc dels jos,

ens refermarà en el camí

del nou viatge.

imatge:elladofemenino.blogspot.com