damunt del teu silenci,
s’envola el pensament
de retruc, sense colors.
Les parets et parlen en
la penombra dibuixant
un idioma que no s’entén.
Immòbil ara, les escoltes,
se’t fan amigues, són llum.
Imatge: Escultura Bruno Catalano
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...